'Smiley', la cita inesperada

L’obra teatral Smiley del dramaturg català Guillem Clua és un d’aquells casos en què un text aconsegueix, per mèrits propis, anar renovant el seu pacte amb l’espectador i acabar convertint-se en un símbol que, afortunadament, alguna cosa està canviant. És, en essència, una comèdia romàntica, de les de sempre, de les que es converteixen en recurrents per posar-se de bon humor, escrita amb intel·ligència i sempre mirant de cara les emocions dels personatges i, de retruc, les nostres. I ho fa parlant d’amor entre persones del mateix sexe de la manera que hauria d’haver estat sempre: amb normalitat, sense subratllats, simplement fent que aquests personatges siguin protagonistes d’un gènere.

Clua, que sempre brilla en tot el que toca, ha adaptat ara Smiley en forma de sèrie, estrenada a Netflix. El resultat no només fa justícia a la frescor i la frontalitat de l’obra, sinó que demostra que es pot fer un relat optimista, vital i empàtic sense haver de caure en tòpics i traient molta punta de tots i cadascun dels personatges.

Ambientada a Barcelona i formada per sis episodis que passen com un sospir, Smiley és una sèrie més coral del que sembla al principi, però és cert que té un dels seus principals motors narratius en Àlex i Bruno. Cap dels dos s’esperava entrar en la vida de l’altre: un, perquè ve d’una relació que l’ha deixat molt tocat i l’últim del que tenia ganes era de tornar-se a complicar la vida; l’altre, perquè hauria posat la mà al foc que algú com Àlex no li podia interessar de cap de les maneres. El cas és que per equivocació tenen una cita una mica accidentada. I resulta que, contra tot pronòstic, la seva relació es torna molt més prometedora del que mai s’haurien imaginat.

Clua, amb la complicitat dels directors Marina Pahissa i David Martin Porras, atrapa l’espectador amb una història honesta, emocionant i divertida en què es fàcil sentir-se identificat amb bona part de les situacions i en què els secundaris funcionen a un bon nivell. És per això que una de les claus de la seva efectivitat és el seu planter d’actrius i actors, format per Carlos Cuevas, Miki Esparbé, Pepón Nieto, Meritxell Calvo, Giannina Fruttero, Eduardo Lloveras, Ruth Llopis i Ramon Pujol. Per cert que Clua té pendent d’estrena un altre dels seus guions, La niña de la comunión, dirigida per Victor García.