«Barry»: La memorable sèrie s’acomiada

Aquesta serà una primavera de durs comiats per als amants de les sèries. I un dia en concret, el 28 de maig (a Espanya el 29), serà tristament històric: s’acomiadaran per sempre tant el clàssic modern Succession com la igualment memorable Barry, esmunyedissa comèdia negra de Bill Hader i amb Bill Hader entorn de l’odissea d’un exmarine i assassí a sou que xoca amb la seva pròpia història de violència mentre intenta passar-se a… la interpretació.

Revelat al món com a gran imitador de famosos a Saturday night live, Hader, cocreador de la sèrie amb Alec Berg (Seinfeld), va demostrar un costat dramàtic en la pel·lícula indie The skeleton twins i va acabar aquí de donar la mesura de les seves possibilitats. Hilarant, colpidor, entendridor o terrorífic, segons el moment, i a vegades tot això alhora, Barry Berkman ja ha valgut a Hader dos premis Emmy.

La pròpia sèrie, a més, ha estat nominada a millor comèdia en les seves tres temporades. I els seus creadors es van decidir que tornés a ser-ho amb la quarta. Aquests últims vuit episodis (a HBO Max des del dilluns 17) no havien de ser irregulars, sinó un gran tancament des del cim. «Podríem haver ficat farciment i crear trama, però si volíem moure’ns cap endavant, s’acabava a la quarta», va explicar Hader en una entrevista recent a Variety. Mentre escrivien aquesta quarta temporada, se’ls va presentar un «final molt clar»; tan clar que, de fet, van haver de reescriure la tercera per ajustar-la a aquesta revelació.

En el punt més baix

Quan vaig entrevistar Hader el 2014 pel seu paper a The skeleton twins, em va parlar de la seva passió pel director Hal Ashby, referent del Nou Hollywood i, sobretot, la seva pel·lícula del 1973 El último deber, aparent comèdia sobre una última nit de diversió. «Sembla una història divertida sobre personatges amb els quals t'agradaria anar-te a prendre alguna cosa, però es converteix en una cosa realment fosca». El mateix es pot dir, en certa manera, de Barry, que va començar com a sàtira absurda de Hollywood per revelar-se després, a poc a poc, com a sèrie de tristesa profunda.

En la quarta temporada l’esperança brilla per la seva absència, almenys en principi. Barry ha acabat a la presó després de ser arrestat en un parany en el qual va participar el seu antic professor d’interpretació, Gene Cousineau (Henry Winkler), apressat per la set de venjança: Barry, recordem, havia assassinat la seva parella policia Janice (Paula Newsome) al final de la primera temporada.

Els intents del reu per comunicar-se amb l’exterior, amb la gent a qui un dia va estimar i per la qual va ser correspost, són infructuosos. La seva exxicota Sally (Sarah Goldberg) ha posat distància i ha tornat a casa dels seus pares en Joplin, Missouri, on no estarà necessàriament més tranquil·la. El seu home de confiança txetxè, NoHo Hank (un icònic Anthony Carrigan), s’ha mudat a Santa Fe amb el seu nòvio Cristobal (Michael Irby) a la cerca de tranquil·litat. El conegut a qui té més a prop és el seu excap Fuches (Stephen Root), poc de fiar.

Si a la tercera temporada vam veure en Barry encarar les conseqüències dels seus actes, acostar-se amb una altra òptica al rastre de cadàvers que havia deixat al seu pas, ara el veiem enfonsar-se en la culpa, la solitud i la bogeria. La sèrie mai ha estat més fosca, però això no significa una renúncia al riure: al més sever atac d’ansietat pot seguir una comanda de menjar ràpid.

Fer equilibris entre tons, o fer-los xocar així de bé, no és senzill, però Hader ha sabut assumir el treball. I en aquesta temporada, a més, dirigint els vuit episodis, en comptes de només uns quants, com en els altres lliuraments. Cal oblidar-se així de noves exhibicions del director Hiro Murai (Atlanta, Estación Once), però Hader també sap el que fa. Seus van ser l’episodi de l’al·lucinant persecució amb motos de motocròs o aquell en el qual Barry, sempre en silenci, visitava una platja poblada per les seves víctimes. Història de la tele.