«La Unidad: Kabul»: un episodi que Occident insisteix a oblidar

El tercer lliurament de la sèrie, que va arribar la setmana passada a Movistar Plus +, situa la seva trama en el retorn dels talibans a l’Afganistan

Michel Noher interpreta el paper de Marcos

Michel Noher interpreta el paper de Marcos / Movistar+

Inés Álvarez

La primera temporada de La Unidad, sèrie protagonitzada per un grup d’agents d’una unitat antiterrorista, va impressionar pel seu realisme, fruit d’una documentació acurada sobre la tasca d’aquests policies, i per una acurada (i ambiciosa) producció. Amb la segona es va fer un pas més enllà en convertir-los en objectiu terrorista, i per això es va posar el focus en les emocions. La tercera, que la setmana passada va arribar a Movistar Plus+, La Unidad: Kabul, arriba al compromís en narrar la caiguda de Kabul en mans dels talibans, després de l’abandonament d’Occident, que anys abans havia anat a l’Afganistan amb la promesa de tornar-los la llibertat.

El resultat són sis capítols on es recrea, al desert d’Almeria, llocs clau com el punt d’evacuació de l’aeroport de Kabul i poblats afganesos per explicar com ho viuen tres dels agents: Marcos (Michel Noher), Miriam (Marian Álvarez) i Nawja (Fariba Sheikhan). Els policies havien acudit dies abans per treure-li a un confident pistes sobre un possible atemptat a Europa i acaben a les mans dels talibans. O fugint-ne. I, a través d’aquestes trames, també es mostra el germen del terrorisme, així com la realitat del poble afganès de la mà d’una dona, Fazela a qui dóna vida l’afganesa Shabnam Rahimi, que no és actriu professional, sinó boxejadora, però que per la seva condició de refugiada traspua molta veritat.

La idea de fer una tercera temporada va sorgir l’agost del 2021, quan als informatius només es parlava de Kabul. «Havíem de fer alguna cosa. Però no tant com una oportunitat, sinó com una necessitat», explica Alberto Marini, co-creador de la sèrie al costat de Dani de la Torre. «Volíem explicar una realitat, que era la dels talibans i l’origen del terrorisme, però alhora la de les dones i de la població víctima de l’extremisme». I sembla que han estat dels primers a fer-ho en forma de ficció: «Volem posar-hi el focus ia veure si això serveix d’alguna cosa a nivell humanitari», afegeix De la Torre, que incideix en la importància de conèixer la seva història per no rebutjar el refugiat.