The morning show (tercera temporada, en Apple TV+), luxós drama amb Jennifer Aniston i Reese Witherspoon com a presentadores de notícies en una cadena imaginària (i com autèntiques productores), és un rar cas de sèrie actual que aborda de cara qüestions del present. En els seus primers episodis es va redefinir l’argument previst per a incorporar les complexitats del #MeToo; en la segona temporada, a les repercussions del moviment s’unien les de la covid-19. I en la tercera, «el tema principal vindria a ser la veritat, qui decideix el que és, d’on creiem extreure-la a l’hora d’informar-nos», explica per videotrucada la productora executiva Lauren Neustadter.
La nostra entrevistada és, des de fa uns sis anys i mig, la presidenta de cinema i televisió de Hello Sunshine, productora fundada per Witherspoon per a ajudar a, sobretot, dones a explicar històries de, sobretot, dones. Neustadter ha ajudat a tirar endavant sèries tan comentades com Big little lies (segona temporada), The morning show, Little fires everywhere (en la seva forma literària, una de les primeres seleccions del club de lectura de la companyia) i Todos quieren a Daisy Jones (cocreada pel seu marit, el guionista Scott Neustadter), o la reeixida adaptació al cinema de La chica salvaje, de Dèlia Owens, que va recaptar sis vegades el que va costar.
Les missions de Hello Sunshine
Segons Neustadter, The morning show exemplifica la missió de Hello Sunshine en el sentit en què «posa a les dones en el centre del relat i el fa, a més, de maneres inesperades i poc convencionals». Alex Levy (Aniston) i Bradley Jackson (Witherspoon) sempre han estat heroïnes, a vegades enfrontades, de les seves pròpies històries. «En aquesta temporada –avisa Lauren– les veurem recolzar-se l’una a l’altra de maneres sorprenents. Poder veure tantes dinàmiques personals entre personatges femenins, com es recolzen, com qüestionen les seves aliances, com decideixen afrontar els seus viatges de manera conjunta o per separat, és una cosa bastant única en una sèrie de televisió».
En els últims temps, Hello Sunshine ha tractat de situar-se en primera línia del renaixement de la comèdia romàntica amb pel·lícules com Algo de Tiffany’s i Tu casa o la mía, aquesta amb Witherspoon com a protagonista. Forma part The morning Show d’aquesta voluntat? Al cap i a la fi, veiem al ben plantat Jon Hamm unir-se al repartiment com Paul Marks, magnat tecnològic la fortuna del qual podria ser un salvavides per a la cadena UBA i els ulls de la qual a penes s’aparten d’Alex. «No crec que la sèrie acabi de caure en la ‘romcom’», diu una altra productora de la sèrie, Kristin Hahn, antiga fundadora de Pla B amb Jennifer Aniston i Brad Pitt. «Però, per descomptat, aquests personatges s’atreuen. S’atreuen per com funcionen els seus respectius cervells. També tenen molts conflictes entre ells. Existeix una espècie de triangle amorós entre Alex, Paul i Cory [el productor encarnat per Billy Crudup]: hi ha un munt de flirteig, de lluita, de negociacions clandestines entre els tres».
Dues personalitats tipus A
Quan Reese Witherspoon va anomenar Type A a la seva primera productora (la de la saga Una rubia muy legal), estava revelant el seu propi tipus de personalitat: ambiciosa, competitiva, organitzada al mil·límetre. I quan començo a preguntar a Lauren si es considera del mateix tipus o si és el revers relaxat de la seva cap, ni tan sols em deixa acabar: «Som iguals. Molt, molt similars. Tenim una ètica i un estil similars a l’hora de treballar», respon amb velocitat. «El que em sembla increïble d’ella és la seva capacitat per a empoderar a la gent. Ho ha fet amb mi i amb tot l’equip, en realitat. Quan ens enamorem d’alguna cosa, ja sigui un llibre, un guió o una idea, baixa amb mi a les trinxeres sempre que pot. Quan no pot, potser per estar actuant, seguim en contacte pròxim».
Faig per a finalitzar una pregunta amb parany: quin és l’últim llibre del qual s’ha enamorat Lauren Neustadter? (En realitat es tracta d’elucubrar sobre un possible afegit al calendari de sèries o pel·lícules de Hello Sunshine per a, diguem, 2025 o 2026). «M’ha encantat ‘Tom Lake’, d’Ann Patchett», apunta. «És una història de personatges molt continguda. Amb molts personatges femenins fantàstics, hauria de precisar. Sobretot, un personatge en particular que està mirant enrere en el temps i pensant sobre el seu lloc en l’ara i les decisions que ha pres al llarg de la seva vida. És una reflexió sobre feminitat, maternitat i humanitat des de l’exquisit punt de vista de Patchett».
