Mossèn Carlos Palos té 61 anys, en fa un parell que és professor a l’escola Bell-lloc de Girona i des de sempre ha estat un apassionat del món del teatre i la comunicació. Ara fa uns vint anys es va iniciar en el món de la ventrilòquia i, des de llavors, aquesta ha estat un dels seus senyals d’identitat. Entre els seus personatges hi ha en «Coco» -segons explica, el preferit dels nens petits-, però també Ramon Llull i Antoni Gaudí. Difon algunes de les seves actuacions a través de YouTube i TikTok, i va ser precisament a través de les xarxes socials que el va contactar un productor del programa televisiu Got Talent. Després d’haver fet un càsting online, està a l’espera de saber si l’han seleccionat.
Mossèn Palos va viure de petit a Palafrugell i va fer el batxillerat a Girona. Després va marxar per seguir amb els seus estudis, però va tornar a Girona fa un parell d’anys. Actualment és professor de l’escola Bell-lloc. «A mi sempre m’ha interessat el món del teatre, l’expressió i la comunicació», explica. Fa vint anys, però, com que el teatre requeria molta complexitat -fan falta actors, assajos, requeriments tècnics, etc.-, va decidir convertir-se en ventríloc: «D’aquesta manera, amb mi mateix i un titella ja podia fer», explica.
La seva formació com a ventríloc va ser autodidacta. «Vaig anar preguntant, buscant informació per Internet... en realitat, no és tan difícil. Al final, es tracta sobretot de jugar amb el diàleg perquè sigui molt viu, donar molta força al personatge i que la teva veu, malgrat que no obris la boca, soni bé i sigui creïble», assenyala.
El seu primer públic van ser els seus alumnes d’educació infantil (de 3 a 5 anys). Molts d’ells de seguida van agafar afecte a un dels seus principals personatges, en «Coco»: «Sempre em demanaven que el portés», recorda. Des de llavors, ha fet una dotzena de personatges, alguns dels quals més esporàdics i d’altres amb continuïtat. Però a banda de passar-s’ho bé, mossèn Palos també vol difondre, amb les seves actuacions, un missatge catequètic: «Vull transmetre contingut per parlar de Jesucrist, el meu gran amic», indica. És per això que un altre dels seus personatges és el dimoni, que li serveix per «treballar la nostra part més fosca, el procés de temptació i d’enveja», assenyala.
A mossèn Palos també l’interessen, tanmateix, els personatges històrics, ja que creu que a través d’ells «es pot treballar la identitat espiritual d’un poble». I en aquest sentit, dues de les seves principals «creacions» són Antoni Gaudí i Ramon Llull, a qui qualifica com «un Leonardo Da Vinci de casa nostra». «És un personatge que va experimentar una conversió increïble, tenia una vida molt dolenta i, quan va trobar Jesús, va canviar totalment», assenyala Palos. És arran d’aquesta admiració que va crear fins i tot una obra basada en un diàleg entre els dos personatges.
Teatre de carrer
Més enllà de les aules, mossèn Palos sovint també ha convertit places i carrers en el seu escenari. «M’agrada molt l’espectacle al carrer, sortir i a veure què passa. És com un homenatge als titellaires de tota la vida, que anaven poble a poble», assenyala. En aquest sentit, explica que suposa un «contrast» respecte els espectacles teatrals que requereixen un espai, un muntatge, una publicitat... «Jo surto al carrer, munto la paradeta, veig la representació, interactuo amb el públic i marxo», subratlla. En alguna ocasió actua amb el saltenc Xavi Margenat, també ventríloc i amb qui l’uneix una bona amistat.
Tot i això, mossèn Palos també ha difós les seves actuacions a través de les xarxes socials, especialment Tik Tok i YouTube. I va ser a partir d’aquí que el va contactar un membre de l’equip del programa televisiu Got Talent, que li va proposar que participés en el càsting del programa. El prevere hi va accedir. «Primer els vaig haver d’enviar un vídeo, i un altre dia em van fer una entrevista i vaig haver de fer una actuació per videotrucada», explica. Ara està pendent de si ha estat seleccionat.
«Em faria molta il·lusió, perquè abans els mossens eren figures venerables, mentre ara sembla que estan sota sospita», lamenta. «Hi ha estudis que diuen que els polítics i els mossens són els col·lectius de menys prestigi, i en canvi, els actors i els pallassos són els que en tenen més», afegeix. Així doncs, vol transmetre la idea que un mossèn «és una persona normal, i que la seva il·lusió és estar amb la gent i ajudar tothom». «I sí, la vida de mossèn és sacrificada, però sempre intento passar-m’ho bé», conclou.
