Les persones que s’informen a través de mitjans de comunicació tradicionals, amb processos de producció de notícies molt professionalitzats, solen tenir un coneixement polític més gran que altres consumidors de notícies.

L’auge de les xarxes socials, els portals d’internet i l’accessibilitat permanent a la xarxa a través dels telèfons mòbils, les tauletes i els ordinadors han propiciat un consum permanent de notícies i informacions que pot perjudicar greument la qualitat de la informació que reben els usuaris, especialment en l’àmbit polític.

És una de les conclusions principals d’un estudi recent en què han participat expertes de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquest treball analitza el consum de notícies polítiques i la seva qualitat informativa en disset països europeus i alerta sobre els possibles perjudicis que pot provocar la ingent quantitat de fonts en els entorns digitals i les dificultats que genera en el processament de la informació. «La qualitat importa més que la quantitat, per la qual cosa les persones que s’informen a través de mitjans de comunicació tradicionals, com els diaris o els canals de televisió principals, amb processos de producció de notícies molt professionalitzats, solen tenir un coneixement polític més gran que altres consumidors de notícies», detallen les autores del treball Laia Castro, professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UIC Barcelona i investigadora postdoctoral de la Universitat de Zuric, a Suïssa, i Ana Sofía Cardenal, professora als Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i investigadora principal per a Espanya del projecte del consorci NORFACE «Las amenazas y las oportunidades de un entorno político informativo cambiante», juntament amb altres investigadors. «No totes les dietes de notícies són «saludables» i informatives. De fet, en el context informatiu, més no és necessàriament sinònim de millor», incideix Castro.

Un altre dels aspectes que destaca l’estudi mostra que la proliferació i la popularització de les xarxes socials han generat una «allau d’informació» i un flux constant de notícies que podria tenir efectes negatius per a alguns consumidors. En aquest sentit, les persones que fan servir moltes fonts i aprofiten al màxim aquest nou ecosistema digital tenen dificultats per processar la informació.

En aquest sentit, les autores de la recerca conclouen que els mitjans de comunicació que ofereixen una informació de qualitat han de tenir un «efecte ecològic» sobre altres mitjans i sobre la qualitat de les notícies en el context de cada país. «Als països amb serveis de televisió pública forts, ben finançats i independents o en països amb moltes subscripcions a diaris tradicionals i periodisme d’interès públic, els consumidors de notícies solen estar més informats que en altres països de l’arc mediterrani, una regió on els mitjans gratuïts en línia tenen un paper més important, com ara Grècia, Espanya o Itàlia», analitza Castro.

Així, els consumidors que tendeixen a consumir mitjans tradicionals no només tenen més coneixement polític, sinó també més interès polític, més educació o més confiança en els mitjans que els que s’informen fonamentalment a través de les xarxes socials. «Aquest context podria apuntar al fet que els mitjans tradicionals ofereixen informació de més qualitat, en contraposició a la qualitat de moltes de les notícies que corren per les xarxes socials», conclouen les autores del treball.