Aquesta nit, a partir de les 22.05 h, el 30 minuts de TV3 estrena la producció aliena Fugir de l’infern, on es mostra el resultat de cinc anys d’investigació periodística dins d’Eritrea, un dels estats més hermètics de l’Àfrica i que viu sota una dictadura brutal comparable a la de Corea del Nord.

Eritrea és un dels estats més hermètics de l’Àfrica. Des de fa 28 anys viu sota una dictadura brutal i se’l compara amb Corea del Nord. Han fet falta cinc anys d’investigació periodística per poder documentar la fugida de ciutadans del país, un èxode massiu de més de mig milió de persones que no ha parat de créixer els últims anys. Però de què fugen?

Sovint es diu que Eritrea és la Corea del Nord africana. No s’hi fan eleccions, no hi ha Parlament, ni una justícia independent, ni llibertat de premsa, ni de reunió, ni de manifestació. Des del 1991, any en què es va independitzar d’Etiòpia després d’una cruenta guerra que va deixar 123.000 morts, la governa un sol home: Isaias Afwerki, un antic guerriller maoista que exerceix el poder a través d’un sistema de partit únic. A causa del conflicte amb Etiòpia, el president va imposar el servei militar obligatori per a tots els eritreus. Els crítics amb el règim totalitari d’Afwerki l’acusen d’empresonar tots els opositors, els que volen fugir del país i qualsevol que intenti esquivar el servei militar, i el president sempre ha negat públicament aquestes acusacions.

El documental mostra imatges gravades en secret en una de les nombroses presons que l’exèrcit administra arreu del país. Una d’aquestes presons és la d’Adi Abeyto, als afores d’Asmara, la capital. A les imatges d’aquesta presó s’hi veuen els presos, més de 2.000, atapeïts en 4 sales grans, dormint capiculats. Molts d’ells acaben embogint. De vegades estan tancats en aquestes condicions durant anys i gairebé sempre sense judici. Quan els periodistes que van dur a terme aquesta investigació es van posar en contacte amb les autoritats d’Eritrea, no van voler parlar amb ells del que havien descobert: des del govern eritreu es van limitar a dir que els sorprenien les acusacions, però que ja estaven acostumats a veure falsificacions i muntatges.