Podien ser dones pobres, soles, de caràcter fort, contestatàries, amb problemes de salut mental o amb vides poc convencionals. O ni això, en molts casos. Milers de dones acusades i jutjades per bruixeria, a la Catalunya rural, van morir penjades o cremades després de judicis manipulats i terribles tortures. El programa Sense ficció (22.05 h, TV3) treu a la llum la veritat sobre aquelles dones amb l’estrena de Bruixes, la gran mentida, un documental de Joanna Pardos.
És poc sabut que Catalunya va ser, entre els segles XV i XVII, un dels focus mundials de les caceres de bruixes. Només en deu anys, entre 1619 i 1629, cent dones van ser penjades per acusacions de bruixeria. En total, més de mil dones executades al llarg de tot el període. Les comarques pirinenques, i també el Vallès, Osona i el Bages, van viure centenars de persecucions que s’estenien com una taca d’oli, amb acusacions, delacions i rumors.
El documenta explica tot això, no només a la llum de la investigació més moderna i rigorosa d’investigadors catalans i estrangers, sinó també resseguint les conseqüències i herències actuals de les dinàmiques patriarcals que ho van promoure.
