Ucraïna i Rússia a Eurovisió: una història de política i tensió camuflada entre cançons

Malgrat que les normes del festival el defineixen com a ‘apolític’, aquesta important decisió arriba després que Rússia i Ucraïna hagin mostrat la seva tensa relació dins del marc del festival, en el qual totes dues han volgut colar la política entre la música, les actuacions i la pirotècnia de l’escenari del certamen. YOTELE repassa la cronologia de política i tensió que Rússia i Ucraïna han viscut en el context del Festival d’Eurovisió

L’himne de la revolució taronja ucraïnesa, la cançó amfitriona d’Eurovisió 2005

El mateix any que va guanyar el seu primer festival, Ucraïna es va veure immersa en la revolució taronja, un moviment que va prendre la plaça Maidan que va protestar per unes eleccions presidencials titllades de fraudulentes i un dels rostres principals del qual va ser Ruslana, la vencedora amb ‘Wild Dances’.

Per celebrar el seu festival el 2005, Ucraïna va elegir com a amfitrions Greenjolly i al seu tema ‘Razom nas bagato’ (Junts som molts), que s’havia convertit en un dels himnes de les protestes que van tenir lloc a la capital ucraïnesa.

Verka Serduchka, el cantant que semblava que li cantava un ‘adeu’ a Rússia

Després de la revolució taronja que va marcar el país, l’any 2007, Ucraïna va aconseguir la segona posició al Festival d’Eurovisió amb Verka Serduchka, un personatge interpretat per l’actor Andri Danilko, i el seu ‘Dancing Lasha Tumbai’, una cançó la fonètica de la qual té una espècie de missatge subliminar en la qual sembla que s’entén en anglès un ‘Russia goodbye’ (Rússia adeu).

Eurovisió 2009, el festival en què Moscou va censurar les persones LGTBI

Després de la victòria de Dima Bilan el 2008, Moscou es va convertir en la seu d’Eurovisió 2009, una edició que va estar marcada per la LGTBI-fòbia de les institucions públiques. De fet, l’alcalde de la capital russa en aquell temps, Juri Luixkov, va advertir les persones LGTBI que no podien manifestar-se públicament: «La ciutat no permet desfilades gai»

No va ser l’única cosa relacionada que va marcar l’esmentada elecció. Segons va explicar Malena Ernman, mare de l’activista Greta Thunberg, el jurat professional rus ‘les va castigar’, a ella i Soraya, per defensar els drets de les persones LGTBI durant el desenvolupament del festival, situant-la en les últimes posicions.

‘We don’t wanna put in’ el títol de la cançó per la qual Geòrgia es va retirar d’Eurovisió 2009

‘We don’t wanna put in’L’edició que Rússia va celebrar d’Eurovisió l’any 2009 també va estar marcat pel conflicte geopolític a la regió separatista d’Ossètia del Sud. Geòrgia es va haver de retirar del festival després que volgués canviar la lletra de la seva cançó titulada ‘We don’t wanna put in’, que feia un joc de paraula amb el president rus.

Rússia, esbroncada a Eurovisió 2014 

L’any 2013, Putin va aprovar les conegudes lleis antipropaganda homosexual, i va preocupar gran part de la comunitat internacional, fins i tot dins de l’organització del Festival d’Eurovisió. En aquell temps, el Grup de Referència del festival amb Jon Ola Sand al capdavant (supervisor executiu del concurs des del 2010 al 2020) va arribar a preguntar als canals russos participants com podrien afectar davant una hipotètica celebració del festival al seu territori,, i fins i tot va arribar a firmar una carta oberta condemnant la discriminació en totes les seves classes.

Mesos després, en el Festival del 2014, els espectadors del certamen van esbroncar considerablement les bessones Tomatxevi, representants de Rússia, i en el moment que la portaveu del país de l’est va donar els seus punts. Al final de les seves actuacions, casualment o intencionadament, la realització va enfocar diverses banderes LGTBI onejant mentre se sentia notablement la protesta del públic. 

Ucraïna es retira d’Eurovisió 2015

Les conseqüències de l’ocupació russa de diversos territoris d’Ucraïna també va afectar la celebració del 60è aniversari d’Eurovisió. L’any 2015, la cadena pública ucraïnesa va anunciar per sorpresa la seva retirada del festival europeu degut a la situació política i militar del país a causa de l’esmentat conflicte i a la fallida financera del canal.

Jamala aconsegueix la segona victòria d’Ucraïna recordant els tàrtars deportats de Crimea

Un any després de la seva retirada, el 2016, Ucraïna torna amb magnificència al Festival d’Eurovisió tot i que amb certa polèmica. Dins del marc del conflicte amb Rússia per les annexions de parts del seu territori, el país de l’est guanya el certamen europeu amb Jamala i ‘1944’, una cançó interpretada en tàrtar i anglès en la qual recordava les deportacions massives que els tàrtars van patir durant l’estalinisme.

«Quan arriben els estranys... venen a casa teva, us maten a tots i diuen: No som culpables, no culpables. ¿On teniu el cap? La humanitat plora, creieu que sou déus, però tothom mor. No us empasseu la meva ànima, les nostres ànimes», afirma la lletra de la cançó guanyadora d’Eurovisió 2016, que ha tornat a estar d’actualitat el 2022 després de la invasió russa.

Ucraïna veta la representant russa a l’Eurovisió que es va celebrar a Kíev

Després de la victòria de Jamala a Estocolm, Ucraïna es va aventurar a organitzar a Kíev una edició del Festival d’Eurovisió marca pels rumors de cancel·lació pels problemes de finançament i per la seva tensió amb Rússia. De fet, el país de l’est va haver de renunciar a participar en el concurs europeu després que les autoritats ucraïneses vetessin l’entrada de Iúlia Samoilova, la seva representant, per actuar en un concert a Crimea, annexionada per Rússia el 2014, sense tenir permís.

Per la seva part, l’UER va intentar salvar la participació russa en aquella edició d’Eurovisió proposant que Samoilova actués via satèl·lit en un plató de Moscou, proposta que no va arribar a un bon port.

La missatges polítics també arriben a Eurovisió Júnior: Ucraïna canta a l’amor i no a la guerra a Bielorússia

Si Eurovisió no s’ha deslliurat de la política, el certamen Júnior, tampoc. El 2018, la petita artista Darina Krasnovetska va representar Ucraïna en el concurs europeu amb ‘Say Love’, una cançó en la qual reivindicava amb un megàfon el poder de l’amor i deia ‘no’ a la guerra en la seva lletra. En certa manera, la composició tractava d’un tema universal en el món de la música, però el fet que el festival se celebrés a Bielorússia, país satèl·lit de la Rússia de Putín, fa que cobri una especial rellevància.

Ucraïna es retira d’Eurovisió 2019 després de la polèmica amb Maruv

Un dels eurodrames protagonitzats per Ucraïna més recordats dels últims anys també va ser generat en part per la geopolítica. Maruv no va ser la representant d’Ucraïna després que no arribés a un acord amb la televisió pública del país de l’est sobre el dur contracte que l’obligava a, per exemple, cancel·lar els seus concerts a Rússia, cedir tots els drets del seu tema o a no parlar amb periodistes sense la seva expressa autorització.

De fet, molts eurofans encara recorden aquesta preselecció per la pregunta que Jamala va fer enmig d’una de les gales a Maruv després de la seva actuació: «Tinc una pregunta molt incòmoda per a tu: ¿Crimea és Ucraïna?».

Hores després d’aquesta decisió, i veient que cap dels finalistes de la seva preselecció volia ocupar la vacant de Maruv, la televisió pública ucraïnesa (UA:PBC) es va retirar del certamen organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió, malgrat que havia confirmat la seva participació. La decisió va arribar el mateix dia en què el govern ucraïnès va anunciar la creació d’una llista negra d’artistes que han actuat a Rússia

Es repeteix el cas Maruv: Alina Pash rebutja ser la representant ucraïnesa a Eurovisió 2022

Ucraïna va reviure fa poc dies la polèmica de Maruv arran de Crimea. Tan sols quatre dies després de guanyar la seva final nacional, Alina Pash va renunciar voluntàriament a portar la bandera d’Ucraïna a l’escenari de Torí el 2022 després que la mateixa televisió pública ucraïnesa revelés que el document d’entrada a Crimea des d’Ucraïna que el seu equip va entregar per poder participar en el Vidbir no era oficial, ja que no va ser emès pel Servei Estatal de Fronteres, tal com estableix la legislació ucraïnesa.

«Soc un artista, no un polític. No tinc un exèrcit de PRs, directius, advocats per contrarestar tot aquest atac, pressió, amenaces, pirateig a les meves xarxes socials... I també la reacció absolutament inacceptable que la gent es permet, sense entendre la situació i oblidar la dignitat de cada ciutadà d’Ucraïna. No vull aquesta guerra virtual i l’odi. La principal guerra ara és l’estrangera que va arribar al meu país el 2014. Ja no vull ser part d’aquesta bruta història. Amb molt cor, retiro la meva candidatura com a representant d’Ucraïna a Eurovisió», va assegurar l’artista en la publicació que va fer en el seu perfil d’Instagram.

Rússia, expulsada d’Eurovisió 2022

L’últim capítol d’aquesta cronologia de tensió geopolítica va arribar aquest divendres passat. La Unió Europa de Radiodifusió va prendre la decisió d’expulsar Rússia del Festival d’Eurovisió per la invasió del país a Ucraïna, que havia sol·licitat que el seu veí fos expulsat de l’organisme i del mateix certamen musical. Després d’aquesta petició, altres territoris com els Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Noruega, Lituània, Letònia i Estònia, entre d’altres, van mostrar el seu rebuig de la presència de Rússia al festival.

«Aquesta decisió reflecteix la nostra preocupació que, a causa de la crisi sense precedents a Ucraïna, la inclusió d’una candidatura russa en el concurs d’aquest any pogués danyar la reputació del certamen», explica en un comunicat l’UER, rectificant hores després, ja que en un primer moment rebutjava la possibilitat que Rússia fos exclosa del certamen, malgrat els seus atacs a Ucraïna, per tractar-se d’«un esdeveniment cultural de naturalesa no política». No obstant, l’organització reconeixia que «vigilarà de prop la situació».