Poques persones podrien presentar ‘Milá vs Milá’, que torna a Movistar Plus+ aquest dilluns, 30 de maig (canal #0, 22.30 hores), amb una segona temporada. I no només perquè el cognom de la presentadora, Mercedes Milá, figuri en el títol, sinó perquè qui porta les regnes del programa d’entrevistes és una periodista que torna a parlar amb personatges a qui va interrogar a la televisió fa quatre dècades. La conversa es converteix llavors no només en un repàs de les seves vides, sinó també en un reflex de com ha canviat la nostra societat en tot aquest temps. «És un experiment que només pots fer quan ets gran i tens al darrere dècades d’una professió tan bonica com la meva», explica la comunicadora.

Amb 71 anys i més de 3.000 entrevistes a la seva esquena, Milá es retroba en les noves entregues del programa amb figures com Mario Vargas Llosa, Pedro J. Ramírez, Ana Belén, Maribel Verdú, Miguel Ríos i Imanol Arias. I amb alguns aprofita fins i tot per saldar comptes pendents, com amb l’exdirector d’‘El Mundo’, a qui recrimina: «M’ho vas fer passar molt malament». «Poder fer això és una meravella», assegura la periodista. «Jo tinc l’oportunitat de dir-l’hi i ell d’explicar-se, o almenys de preguntar», es justifica aquesta periodista, que afirma que «ser imprevisible és primordial en televisió».

La curiositat

Ella ha viscut imprevistos a la petita pantalla (en mítiques entrevistes com les de Paco Umbral i Camilo José Cela) però també els ha provocat (com quan es va despullar a ‘Planeta Calleja’), perquè mai s’ha tallat un pèl. «No sé el que significa ser políticament correcta. A mi el que em guia és la curiositat», remarca aquesta dona, que va presentar grans fenòmens televisius com ‘Queremos saber’ i ‘Gran Hermano’.

L’últim exemple l’ha donat fa poc al ’FAQS’ de TV3, on tot just arribar va comentar, amb sorna, que havien titllat el programa com a tendenciós durant el procés. «Em van convidar a presentar-lo una estona i vaig recordar que m’havien dit que era un programa amb una línia molt clara. Això és imprevisible, no t’esperes que ho diguin al plató. Però ningú em va dir res, ho van acceptar amb tota normalitat i en paus», recorda.

«Mai més tornaré a fer un programa en català»

Va ser la seva tornada (efímera i només per una nit) a la cadena catalana, on va presentar programes com ‘Dilluns, dilluns’ (1988). Però no ho vol repetir. «Mai més tornaré a fer un programa en català. Et tornen boja, t’exigeixen un nivell de perfecció que jo no tinc. Jo soc una xarnega», es justifica. «No crec que hi hagi espai per als xarnegos a TV3. Cal ser molt més pur per ser-hi», considera, amb una certa pena.

«El drama de les televisions és quan cauen en mans del Govern de torn i la utilitzen com una espasa flamígera. I això és fatal, perquè fas de l’empresa en qüestió un mitjà de comunicació al servei d’una ideologia. Quan ets a dins potser no te n’adones, però des de fora es veu molt clar», remarca.

També critica a TVE-1 que no confiï prou en programes d’entrevistes com ‘Las tres puertas’, de María Casado. «El programa tenia una audiència correcta; el que has de fer és esperar i aguantar», explica Milá, tota una experta en el gènere de la conversa.

El fenomen William Levy

Amb qui voldria xerrar ara és amb el seu adorat William Levy, el protagonista de la sèrie que la té enganxada «com si fos un virus», ‘Café con aroma de mujer’ (Netflix). «L’he vist dues vegades. És una sèrie que parla d’un amor que trastoca moltes persones i que està creant una fidelitat extraordinària». I ho diu amb coneixement de causa: «El meu germà Lorenzo i la meva cunyada Sagrario es reien de mi quan els deia que la miressin i ara hi estan enganxats», confessa.