Fa un any, Movistar Plus+ va apostar pel gènere fantàstic amb Paraíso, una mena de Stranger things a l’espanyola que tirava molt de la nostàlgia i bevia de referents tan diversos com Los Goonies, Verano Azul o Historias para no dormir, per posar només uns exemples. La música de Mecano i OBK contribuïa a avivar els records d’aquella dècada, així com picades d’ullet a successos de la crònica negra d’aquells anys. La plataforma estrena avui la segona temporada de la ficció, composta de set episodis que posaran punt i final a la història d’una colla d’adolescents que s’han d’enfrontar a forces malignes després de morts.
La sèrie s’enfosqueix encara més en aquesta nova entrega, tirant cap al terror. «Em sembla que és el viatge natural d’aquesta mena d’històries», es justifica Fernando González Molina, director i cocreador de Paraíso amb Ruth García i David Oliva . A això contribueix que hi hagi un nou univers de malvats que poden posar en perill el costaner poble d’Almanzora de la Vega on s’ambienta la ficció. «A la primera temporada havíem construït uns dolents a l’ombra, que gairebé eren siluetes, i ara hi posem molt més la càmera», explica Molina, que entén que hi ha «certs paral·lelismes» entre Paraíso i Stranger Things.
