A mitjans dels anys seixanta, l’Espanya televisiva en blanc i negre espantava la seva audiència amb les Historias para no dormir de Chicho Ibáñez Serrador. Amb una intrèpida barreja que bevia d’Aldred Hitch-cock, Rod Serling i Roger Corman, el mestre rere clàssics com Un, dos, tres... responda otra vez obria la seva particular porta als horrors gratant, pas a pas, en les misèries i contradiccions de l’ésser humà.

Més de 50 anys després de la seva estrena, TVE oferirà, avui a les 22h a La 1, la reedició de quatre dels seus relats macabres, servits per directors que homenatgen l’obra del realitzador uruguaià que va modernitzar la televisió de l’Estat: Rodrigo Cortés (Luces rojas, Enterrado), Rodrigo Sorogoyen (Antidisturbios, El reino), Paco Plaza (REC, Verónica) i Paula Ortiz (La novia ). Ja se’n prepara una segona temporada.

Aquestes versions actualitzades de l’obra d’Ibáñez ja es van poder veure fa mesos a Amazon Prime Video, i parteixen de la mateixa idea inicial que les Historias para no dormir originals (disponibles, per cert, a RTVE Play), prenent, però, altres camins i adquirint un to més cinematogràfic. Les trames, autoconclusives, oscil·len entre els 45 minuts i l’hora de duració. Totes elles generen tensions amb un estil molt propi usant des d’escenes d’estil gore fins a moments incòmodes o, gairebé, surrealistes.

Aquestes noves Historias para no dormir recuperaran, en aquest ordre, els episodis de La broma (sobre un triangle de traïcions), Freddy (on Miki Esparbé establirà una tètrica relació amb un ninot de ventríloc), El asfalto (amb un personatge que s’enfonsa dins l’asfalt davant la indiferència dels qui l’envolten) i El doble (advertint dels perills de la clonació i els misteris de les relacions conjugals).

El que no s’ha recuperat en aquestes revisions són les magistrals introduccions de Chicho Ibáñez Serrador que acompanyaven cadascun dels seus relats terrorífics, fent gala, sovint, del seu humor negre. Emesa entre el 1966 i el 1968 i, passat un llarg parèntesi, de nou el 1982, la sèrie original partia tant de guions propis com d’adaptacions de textos escrits per autors com Ray Bradbury, Edgar Allan Poe i Robert Arthur.