El visitante, l’esplèndida adaptació d’HBO d’una de les millors novel·les de Stephen King, va demostrar que es pot trobar l’equilibri entre el respecte a l’essència d’un text i la necessària identitat pròpia d’un relat audiovisual. Hi ha coses que funcionen al paper que en pantalla no, i a l’inrevés: és una qüestió de llenguatge, perquè al final la narrativa serial té uns codis que requereixen prendre’s llicències i, a vegades, adulterar algunes idees de l’original.

La història de Lisey, que ha estrenat Apple a partir d’una altra novel·la de King, comet precisament l’error de voler ser una adaptació massa escrupolosa del llibre, i per això hi conviuen dues ànimes. En una, s’entesta a visualitzar situacions i pensaments que acaben tornant-se subratllats innecessaris d’uns traumes que s’havien fet evidents; a l’altra, aconsegueix crear una atmosfera domèstica molt inquietant que serveix per furgar en els llegats enverinats. Potser el problema és que el guionista és el mateix King.

Però la sèrie té aspectes interessants. És una thriller sobre una dona que descobreix l’obscur passat del seu marit mort. I la protagonitza la gran Julianne Moore.