Si alguna cosa es pot agrair al turbocapitalisme és la seva capacitat per a oferir-nos històries reals d’ambició, bogeria i poder que superen a les imaginades pels més astuts autors criminals. Aquestes setmanes estan arribant diverses sèries entorn de personatges (bé, persones reals, però increïbles) amb plans bastant recargolats per a la dominació mundial: Super pumped: the battle for Uber (ja disponible en Movistar Plus+) explica l’ascens i relativa caiguda de Travis Kalanick, antic CEO d’Uber, mentre que WeCrashed (Apple TV+, recentment estrenada) aborda l’accidentada història de WeWork i The dropout (Disney+, 20 d’abril) se subtitula a Espanya, explícitament, «apogeu i caiguda d’Elizabeth Holmes», la fundadora de l’empresa de biotecnologia Theranos.
Les primera d’elles és, a més, una sèrie antològica que abordarà una història empresarial diferent en cada temporada. Als comandaments, un parell d’experts en trames de cobdícia, Brian Koppelman i David Levien, creadors de Billions, acompanyats per la seva col·laboradora usual Beth Schacter. Tant aquesta primera temporada com la següent, que se centrarà en Facebook, tenen com a referència llibres seriosos de Mike Isaac, reporter de temes de tecnologia per a The New York Times. La sèrie ha de veure’s ja només pel seu pedigrí.
En el best-seller La batalla per Uber: una ambición desenfrenada (aquí editat per Los Libros de la Catarata), Isaac desgranava gairebé amb incredulitat la història d’Uber, companyia de mobilitat que va sacsejar (o va destruir, segons a qui preguntin) el sector del taxi i que ara mateix controla bona part del pastís de les VTC a Espanya. Així en el llibre com en la sèrie, el centre d’atenció principal és Travis Kalanick (Joseph Gordon-Levitt), el cofundador de l’empresa i el seu CEO entre 2010 i 2017, capaç de qualsevol cosa per fer créixer la seva visió el més ràpid possible. «El més al·lucinant degué ser Greyball», diu Gordon-Levitt en referència a l’aplicació que permetia identificar a funcionaris que intentessin detectar i controlar les operacions d’Uber en ciutats en les quals no tenia autorització. «És a dir, tenien un equip d’enginyers dedicat a dissenyar programari per a infringir la llei. Super pumped té molt de drama criminal. Jo creia que en la història hi hauria decisions dubtoses, però no clars intents d’infringir la llei».
Elevats nivells de carisma
Gordon-Levitt és conegut, sobretot, per personatges més o menys adorables, com l’arquitecte enamorat de l’amor en (500) días juntos. Aquí pot treure profit a aquest conegut encant (Kalanick era un tipus amb el qual es podien passar bones estones, segons va descobrir l’actor en la seva recerca), però també subvertir expectatives i presentar-se més explosiu que mai: «Tots tenim dins aquest desig primitiu d’agafar tot el que volem. Guanyar costi el que costi i que es fotin els altres. La majoria no ens deixem portar per aquest impuls, almenys no massa. Travis no va tenir problema a fer-ho. Com a actor, em va resultar catàrtic treure fora aquesta part de mi mateix i, a més, no haver de sofrir les conseqüències. Bé, tampoc és que Travis les sofrís tant».
Per si feia falta més carisma, Kyle Chandler (immortal Coach Taylor de Friday night lights) participa en la sèrie com Bill Gurley, capitalista de Texas que va haver de prendre mesures dràstiques per a salvaguardar la seva inversió. «Vaig tenir oportunitat de conèixer a Gurley», explica l’actor. «Però al final vaig cancel·lar la trobada. Ja havia investigat sobre el personatge i podia encarnar-lo de forma bastant fidel a la realitat. No volia que conèixer-lo em fes sentir menys lliure».
Arrodonint el repartiment, Uma Thurman encarna a Ariana Huffington, la cofundadora de The Huffington Post, que va formar part de la junta directiva. I en el que gairebé sembla una reunió de Kill Bill, el mateix Quentin Tarantino, fan fatal de Billions, fa les vegades de narrador irònic de la funció. Elisabeth Shue és Bonnie Kalanick, mare i consellera d’un Travis que tampoc semblava escoltar molt als altres.
Tornar a ballar-la
Per a Gordon-Levitt, Super pumped és bàsicament una revisió del mite d’Ícar. «Aquest home es va posar unes ales i va voler volar massa prop del sol. Va construir una cosa molt poderosa, es va creure infal·lible, va acabar caient». Com el propi actor suggeria fa unes línies, la caiguda tampoc va ser tan dura, en qualsevol cas. Després de veure’s forçat a sortir de la companyia, Kalanick va treure 2.500 milions de dòlars pel 90% de la seva participació en Uber. No va tenir massa problemes per a muntar una altra startup, CloudKitchens, imperi de cuines fantasma que funciona de forma tan hermètica com ho va fer Uber en el passat. Potser hi ha en ella material per a una futura temporada de Super pumped.
