És potser l’artista més controvertit del segle XX. També ho van ser els deixebles que va deixar en el món de l’art. Titllat de frívol, timador, excèntric... Andy Warhol ha sobreviscut a si mateix i així ho fa constar Ryan Murphy, creador de sèries com American Crime, Pose, American Horror Story o Glee, que acaba de llançar Los diarios de Andy Warhol, una sèrie documental que posa veu i imatges a l’autobiografia de l’artista publicada després de la seva mort. Va ser igual de controvertida que el mateix Warhol, ja que en ella hi havia detalls de la seva vida, però també crítiques a persones de l’elit novaiorquesa. Va ser editada per la seva amiga Pat, qui durant anys va atendre les trucades telefòniques de Warhol per a anotar la seva vida, la que ell volia deixar una vegada morís.
A través de les imatges, Murphy desgrana els detalls de la vida de l’artista comptant a més amb entrevistes a persones claus de la seva vida, com l’editor de la revista que va crear amb col·legues que van integrar La Factory, el seu estudi i taller creatiu, així com personatges de l’època, sorgits de la mítica discoteca Studio 54 i de l’extravagant escena artística de Nova York. Amb tot, Murphy realitza un retrat profund de Warhol, amb les seves contradiccions, fallades, triomfs i vergonyes que entreveuen a un personatge insegur, extremadament creatiu i assedegat de companyia, amor i aprovació.
Warhol va néixer a Pittsburgh, una ciutat minera de l’estat de Pennsilvània. Ho va fer en el si d’una família d’immigrants txecoslovacs i amb un físic que intentaria modelar al seu gust tota la seva vida. Allí va ser un marginat. Grassonet, gai, poruc. La seva única opció era anar-se a Nova York. Allí va deixar empremta únicament deixant-se portar, intentant ser ell mateix a través de l’art i el disseny. La seva fugida cap endavant, per a escapar de la religiositat de la seva mare i de la seva pròpia negació, li va empènyer a conèixer a alguns dels personatges més extravagants de l’escena, com Víctor Hugo, un performer i extreballador sexual, i a Steve Rubell, el propietari de la discoteca Studio 54.
Els seus grans amors van ser Jed Johnson i John Gould, un executiu de la Paramount Pictures amb el qual Warhol es va enfonsar en l’abisme de la platonització i el desamor a causa de la dificultat de Gould per sortir de l’armari. També va tenir un fill adoptiu, Basquiat, el enfant terrible de l’art que li va fer redescobrir el seu entusiasme per la pintura en un moment en el qual Warhol ja no sabia per on tirar. Se sentia vell, cansat, menystingut.
La sèrie també mostra els estralls del VIH i de com va afectar l’epidèmia a l’obra de Warhol, al contrari del que pensaven els crítics d’art en l’època. La producció tracta de lluitar contra l’estigma de l’art pop, titllat de superficial, a través d’aquest geni de la comunicació, al qual li havia «encantat», segons els seus afins, el nou mil·lenni, on qualsevol té els seus minuts de glòria. Warhol solia dir que li encantaria ser un robot per a deixar de sentir i que si es mostrava al públic tal com era entraria en estat de xoc. A canvi, ens va deixar veure’l en els seus quadres, encara que amb missatges ocults. No es perdin el documental.
