Sarah Vaughan va escriure ficció de nena, però arribada la pubertat va sentir que la seva imaginació s’evaporava. I no va tornar a intentar-ho fins a la setmana en què va complir els 40. «Vaig haver de deixar el meu lloc de periodista en el 2008 per problemes en el meu segon embaràs», ens explica l’escriptora per videotrucada. «Durant un temps, vaig ser freelance, però odiava ser-ho. Al final vaig arribar a un acord amb el meu marit: ell em mantindria mentre jo escrivia una novel·la i trobava editor en el termini màxim d’un any».

De l’acord va sorgir una novel·la (publicada) sobre la maternitat i l’absurda cerca de la perfecció, El arte del pastel perfecto, a la qual va seguir l’aquí inèdita, però molt venuda a França, The farm at the edge of the world. Però la nostra entrevistada no va saber realment que anava en la direcció correcta fins a l’èxit internacional d’Anatomía de un escándalo (Roca Editorial), fosc thriller judicial en el qual va invertir tot l’après durant els seus anys com a corresponsal política per a The Guardian. Netflix ha estrenat la seva adaptació a minisèrie, amb el hitmaker David E. Kelley (Big little lies, The undoing) com a desenvolupador.

Acusació de violació

Michelle Dockery (Lady Mary Crawley de Downton Abbey) s’ha agenciat el que Vaughan considera «el millor personatge» que ha escrit: Kate Woodcraft, experimentada jurista, altament especialitzada en l’enjudiciament de delictes sexuals, que exerceix com a fiscal en el cas contra James Whitehouse (Rupert Friend, de Homeland), secretari d’Estat del Govern britànic i amic íntim del primer ministre. Whitehouse està acusat de violar a la seva investigadora parlamentària Olivia Lytton (Naomi Scott), la que va ser, d’altra banda, la seva enamorada amant durant cinc mesos. Sienna Miller brilla com mai (o, en realitat, com gairebé sempre) en el paper de l’esposa de l’home posat en dubte, amb o sense tot el motiu?

Encara que llegint el llibre i veient la sèrie es pugui pensar en aquesta era daurada del thriller legal i/o eròtic que van ser els 90, la inspiració principal d’aquesta trama va ser la realitat. I el somni. Vaughan s’explica: «No havia llegit thrillers legals. Com he estat periodista, sempre m’inspiren les notícies. Va ser molt important una columna del Telegraph sobre un futbolista d’aquí [Ched Evans] al qual havien declarat innocent després d’haver estat condemnat a presó per la violació d’una noia de 19 anys. La columnista, Allison Pearson, recordava haver sentit unes joves dient que si la violada va ser a la seva habitació d’hotel, no esperaria jugar al Scrabble. I vaig pensar en el molt que les dones jutgen la sexualitat d’altres dones. Aquesta nit vaig somiar els vímets de la trama».

Sienna Miller interpreta a Sophie Whitehouse, la dona traïda netlix

Una altra gran inspiració va ser Boris Johnson, al qual havia entrevistat en el 2004 sobre el seu affaire amb Petronella Wyatt. Per mentir sobre aquell embolic (i no pel fet de tenir-lo) va ser acomiadat de l’executiva conservadora. «En aquell moment –explica Vaughan– jo tenia 32 anys i crec que era encara una mica ingènua. Quan vaig parlar amb Johnson em va impactar que no se sentís compungit per haver mentit; que no tingués cap remordiment, més encara sent una figura tan pública».

Vaughan descriu Anatomía de un escándalo com una història d’«abús de poder, consentiment i violació, sense oblidar el privilegi». És també una història de, sobretot, dones, alguna cosa que va portar a les productores Bruna Papandrea (Big little lies) i Liza Chasin (María, reina de Escocia) a lluitar ferament per l’adaptació. «Va acabar sent una sèrie de dones. S. J. Clarkson [Succession] havia llegit el llibre i es va oferir com a directora. David [E. Kelley] té una gran experiència, però [la codesarrolladora] Melissa James Gibson, que havia treballat en House of cards, va ajudar molt amb la part política».

La mateixa autora exerceix com a productora executiva i va tenir oportunitat d’«oferir notes sobre possibles variacions en molts aspectes. Ells tenien la decisió final en tot, però vaig sentir que se m’escoltava i que els meus comentaris es tenien en compte». Potser en part per aquesta experiència positiva , les mateixes productores s’han fet amb els drets de Reputation, l’acabat de publicar cinquè llibre de Vaughan, per a preparar una nova sèrie.