Londres 2012 no va ser una excepció, sinó la confirmació d´una tendència. La comarca del Bages, que havia arribat a tenir fins a cinc representants a Sydney 2000 i el mateix nombre de medallistes en diferents edicions dels Jocs, deixa de portar esportistes a una cita olímpica d´estiu per segona vegada consecutiva. A la capital britànica es va trencar una ratxa de deu Jocs i a Rio continua sense veure´s el final del túnel. Es tracta de la principal font de participants de la Catalunya Central en el certamen més important, i sembla que aquesta fa temps que s´ha assecat.

Fallen els principals esports

Si fem una anàlisi de les modalitats en què excel·lien els nostres esportistes en trobem dues de principals: el waterpolo i el futbol. En el primer, no només hi havia el millor jugador del món, Manel Estiarte, sinó que també van ser olímpics altres representants nostres com Gaspar Ventura, Albert Canal, Jordi Payà i Carles Sanz. Aquests dos darrers van ser campions a Atlanta 96. Durant els últims anys, Sergi Mora, que va tenir bones actuacions al CN Terrassa i ara és a Hongria, va arribar a anar a la selecció, però ara no entra als plans del seleccionador, Gabi Hernández. Hi ha bons projectes de futur, com Xavi Serra i Aleix Páez, tots ells també a l´equip egarenc. La crisi del Club Natació Manresa, entitat de la qual van sortir tots ells, ha afectat la producció de talent i això ha repercutit en l´aportació de jugadors a l´equip estatal.

Pel que fa al futbol, Regió7 ha publicat darrerament informes que mostren que no hi ha jugadors de la Catalunya Central a la màxima categoria. La temporada passada no n´hi va actuar cap, l´anterior, tres minuts del porter Pol Freixanet, i no hi ha internacionals des que jugaven Gabri o Pep Guardiola, tots dos medallistes olímpics, a Sydney i a Barcelona, respectivament. Davant d´aquesta falta de jugadors destacats a l´elit, és complicat que es repeteixin els èxits d´aleshores i que trobem jugadors internacionals.

Altres possibilitats

Les darreres presències bagenques en Jocs Olímpics, a part de les disciplines anteriors, van ser d´esportistes que apareixien de manera individual i que destacaven. Sílvia Rovira, en BTT, Andreu Vivó, en gimnàstica artística, la mateixa Morató, en atletisme, o Xavier Llobet, en triatló, no han fet escola o, si n´han fet, no han seguit els seus passos fins tan amunt. De cara al futur, hi ha projectes d´estrelles, com ara els gimnastes Kevin Traid i Andrea Carmona, que podrien tenir la seva oportunitat en edicions futures.

Una altra possibilitat podria haver arribat del bàsquet, amb un equip a l´ACB i amb bona base com l´ICL Manresa. A la lliga Endesa hi han actuat bagencs, com Rafa Martínez, que ha arribat a entrar a convocatòries de la selecció, Salva Arco o la jove perla Marc García, però, o bé són massa joves, o bé no han pogut arribar a un nivell prou alt per actuar a un equip que ha estat dues vegades plata olímpica.

A la resta, poca tria

A les altres comarques de la Catalunya Central tampoc no és que la situació sigui gaire millor. A l´Alt Urgell, les normes impedeixen que dues palistes del nivell de Marta Martínez i Núria Vilarrubla, amb podis a la Copa del Món, puguin ser olímpiques. La primera, perquè només hi ha una participant per prova i la segona, perquè la seva no és olímpica. Hi podia haver estat l´anoienc Edu Viles en 100 metres, però no ha fet dues bones temporades i ha quedat fora de l´equip de relleus. La Cerdanya manté Hermida, però quan ho deixi pot trobar un buit com els històrics del Solsonès i el Moianès, les quals encara no s´han estrenat, o gairebé el del Berguedà, que només ha aportat el jugador d´handbol Joan Segalés a Seül 88. El malalt necessita millorar per no tocar fons a Tòquio.