Rio de Janeiro 2016 ha aixecat el teló dels primers Jocs Olímpics a Sud-amèrica amb una moderada, en temps i despesa, cerimònia inaugural que va posar de manifest la relació especial de Brasil amb la naturalesa, la mateixa que va demanar a la resta del món.
El mític estadi de Maracaná va ser l'escenari de l'obertura dels XXXI Jocs. La naturalesa, companya de viatge de Brasil al llarg de la seva història, així com el gresol de cultures que va formar la societat brasilera al llarg de la història, van centrar un espectacle dissenyat per Fernando Meirelles.
El director i productor brasiler va rebre l'encàrrec de complir amb l'austeritat pròpia de l'època de crisi. Sense ser ostentosa ni gaudir dels recursos de Pequín fa vuit anys, Rio va voler fer un repàs de la seva història, la cultura de les favel·les que s'erigeixen sobre les emblemàtiques platges de la ciutat.
Els elements, la mare terra, van acompanyar el xou com marquen el desenvolupament del país de l'Amazones -la major selva del món-. Rio 2016 va fer una crida de socors, per tractar de conscienciar dels problemes de la contaminació i el consegüent escalfament global, i les conseqüències tràgiques que poden tenir a cada país del món.
En una pantalla geganta, es va centrar la representació de la història i desenvolupament del país sud-americà. Amb les notes del 'Aquele Abraco' de Gilberto Gil i de seguida amb la interpretació de l'himne nacional a càrrec del sambista Paulinho da Viola es van viure els primers compassos, donant pas a la noció de Brasil com a filla de la naturalesa.
Neix el bosc, la vida, des dels primers éssers, imatges com a metàfora del naixement del país, quan apareixen en la pista del mític feu del futbol brasiler els habitants que van formar Brasil. Les reserves indígenes, immigrants portuguesos, africans, japonesos, italians, alemanys, espanyols, sirians. La diversitat brasilera al llarg dels segles.
La cerimònia va seguir amb el naixement de la urbs fins al Brasil més modern. En el retorn d'aquest viatge Gisele Bündchen va fer acte de presència com 'La Noia d'Ipanema', la tradicional melodia interpretada per Daniel Jobim. La música i el ball no va abandonar la cerimònia, amb Zeca Pagodinho i Marcelo Peixoto, i el rap de MC Soffia i Karol Conka i la capoeira. 'País Tropical' va marcar el ritme de 1500 balladors
El tram final de la cerimònia abans de la desfilada d'atletes va voler tornar a la crua realitat. Representat per un nen perdut en un laberint, Rio 2016 va recordar l'amenaça que viu el planeta amb un escalfament global del que va mostrar les seves conseqüències a les principals capitals del món.
Aquest nen troba l'esperança en unes branques que brollen del sòl. El llegat que vol Rio és el del compromís amb la naturalesa. Per això, cada esportista que va fer entrada en la gran desfilada dels Jocs va dipositar una llavor per lluitar contra la desforestació i crear un jardí i bosc olímpic a la zona de Deodoro.
L'enscesa del pebeter
El públic de Maracaná es va guardar les millors ovacions per al final, quan van aparèixer els equips de refugiats i Brasil. Van arribar llavors els parlaments de les autoritats i el moment cim enyorat en tota Amèrica del Sud. L'entrada de la bandera olímpica, seguida de molta samba i de l'esperat foc olímpic.
L'extenista 'Guga' Kuerten va fer entrada en l'estadi amb la torxa. A mig camí cap al fons va prendre el testimoni l'ex jugadora de bàsquet Hortencia Marcari, qui va cedir l'honor a Vanderlei de Lima, últim rellevista de la torxa en la cerimònia d'inauguració dels Jocs de Rio de Janeiro 2016.
El que va ser bronze a Atenes, en un trist capítol dels Jocs quan un espontani el va privar de l'or, va encendre el pebeter, compromès amb el medi ambient, que regnarà a Rio fins al proper 21 d'agost.
