El manresà Francesc Soria és presentador des del Brasil i coordina un equip de quatre persones que completen la redactora Mireia Vicente, la productora Anna López i el càmera Joaquim Medina. Des del terrat d'un gratacel que acull les oficines de diferents televisions, a l'avinguda Abelardo Bueno, just davant del Parc Olímpic de la Barra de Tijuca, on hi ha bona part de les instal·lacions esportives, Francesc Soria fa les seves connexions després d'hores de preparació i edició d'imatges, en un despatx del mateix bloc. L'hotel el té a uns 40 minuts, «tardo el mateix a peu o en taxi». Ens atén en un interval entre l'emissió del Telenotícies del migdia i del vespre a Catalunya; en horari de Rio de Janeiro, ell connecta a dos quarts de deu del matí i a les quatre de la tarda.

Els Jocs Olímpics de Rio suposen la seva primera cobertura ‘in situ’ d'un gran esdeveniment esportiu?

Vaig fer els mundials de Barcelona de natació del 2013, amb les entrevistes i els directes del Telenotícies des del Palau Sant Jordi. Allò va ser un punt d'inflexió en la meva carrera. També porto els sis o set darrers tornejos Comte de Godó de tennis consecutius. En el futbol el que he fet són prèvies i alguns directes des del Camp Nou quan hi ha Lliga de Campions, perquè Televisió de Catalunya en té els drets. També vaig dirigir i presentar l'Esport Club olímpic del 2012, el dels Jocs de Londres, però des de la televisió. Van ser 18 dies com ara, el que ha canviat és que ara soc a Rio.

Ha canviat la fórmula respecte fa quatre anys?

El que ha passat és que Televisió Espanyola ha apujat més el llistó, ha restringit més els drets i només ens cedeix imatges per a programes informatius. És a dir, només les podem ensenyar en els Telenotícies del migdia i del vespre, i en el bloc d'esports del 3/24 de les dotze de la nit. En l'edició del 2012 ens donaven el paquet d'imatges i les podíem oferir allà on volguéssim, ara no és així. Per Internet sí tenim llibertat de penjar-les. Les imatges ens arriben en dues trameses, una a les dues del migdia i una altra a les vuit de la tarda, hora catalana.

Quines altres limitacions tenen a Rio?

Podem fer entrevistes a les sales de premsa, però ni dins dels recintes de competició ni a les zones mixtes ens és permès. Per exemple, a la Mireia Belmonte no la podrem agafar si no va a la sala de premsa. No podem entrar perquè les teles que no han pagat els drets, les right holders, tenen moltes més limitacions.

A nivell personal, com està sent l'experiència?

Fantàstica. Malgrat que no estic accedint al que és la zona olímpica, estar explicant els Jocs Olímpics és un somni fet realitat. L'esport és el que més m'ha motivat a la vida, com a practicant actiu en diferents disciplines com, sobretot, a nivell professional. Jo era dels que em llevava, amb deu o dotze anys, fos l'hora que fos per veure les grans cites. Reconec que no sóc dels que tot l'any segueix el rem o el piragüisme, però aquests dies t'enganxen, i més quan hi tens els representants catalans. Ho segueixo amb devoció i passió absolutes.

Coneix alguns dels esportistes catalans que participen en els Jocs?

Doncs sí. Amb l'Ona Carbonell vaig establir una bona relació durant els mundials del 2013 i el Joaquim Rodríguez l'he pogut entrevistar alguna vegada. També amb tennistes, com l'Albert Ramos o el Marc López, hi tinc vincles per les edicions que he cobert del Godó. No són figures mundials, però sí esportistes catalans importants amb els quals hi tinc força accessibilitat. Els hi puc enviar un missatge i podem quedar per fer un reportatge amb ells.

Ha tingut temps de veure quelcom de Rio, de fer turisme?

No, la feina no ens ho permet. Vam passar per sota del Pa de Sucre i del Crist del Corovado i per Maracaná amb un taxi quan vam anar a una recepció de la Casa d'Espanya a l'institut Cervantes el dia abans dels Jocs, i poca cosa més. Sí que quan surto porto una camereta i si veig alguna cosa interessant ho penjo a les xarxes socials. La cerimònia inaugural la vaig veure des de l'hotel.

Quan comença la jornada?

Em llevo cada dia entre les cinc i les sis del matí i vaig cap al punt d'emissió. Em documento i ens posem d'acord amb la televisió sobre els temes, fem l'escaleta. I em preparo tot el que he de dir, perquè la gent es pensa que els que sortim per televisió ho improvisem tot. I no, hi ha molta feina al darrere i molta gent implicada, és un gran treball en equip.

En aquests primers dies d'informació olímpica al Telenotícies hi ha hagut la polèmica de la senyera acompanyant el nom de Joaquim ‘Purito’ Rodríguez en la classificació de la prova de ciclisme. Què li ha semblat tot l'enrenou que ha provocat?

Crec que hi ha dos bàndols que poden arribar a tenir raó des del seu punt de vista, que el més lícit fos posar una bandera espanyola o una catalana. Però estic tan concentrat amb el que està passant aquí i el volum impressionant d'espectacle que tenim que no em preocupo per les coses que es puguin estar dient a Madrid o a Barcelona. A més, no és la meva responsabilitat.