El japonès Kei Nishikori ha guanyat el bronze en Riu 2016 en la modalitat individual masculí, la primera medalla olímpica en tennis en la història del seu país, després d'imposar-se a l'espanyol Rafael Nadal per 6-2, 6-7(1) i 6-3 en dues hores i 50 minuts de partit.

El manacorí va iniciar la lluita amb una versió grisa però va portar al límit al nipó fins que se li van esgotar les forces. La presència de Nadal buscant l'últim lloc en el podi va mantenir l'esperit del que representa. Un lluitador incansable, carregat de fe, que no es rendeix encara que vegi a prop la derrota.

Rio 2016 li ha exigit al màxim però ha recuperat el tarannà competidor des del primer a l'últim partit. Des que es va decidir, entre dubtes, a afrontar l'envit dels Jocs.

També va signar així el seu epíleg. Llastrat pel cúmul d'esforços als quals va ser sotmès cada dia a Brasil i afectat en el seu ànim pel dolorós revés encaixat en l'èpica semifinal davant l'argentí Juan Martín del Potro, que el va deixar exhaust, va estar a punt de remuntar un partit impossible.

L'espanyor va morir en l'intent, va acabar fos i a un pas d'afegir en la seva llegenda un nou èxit dramàtic. El bronze se li va negar. Però la seva empremta va romandre en la pista i en els Jocs, d'on surt amb l'or que va obtenir en dobles amb el seu amic Marc López en la modalitat de dobles.

L'arrencada de Nadal ja va ser sospitosa. Va començar desbordat de la pista per un rival que es va mostrar superior i que es va imposar en tots els sentits. Al tennista espanyol li va envair el cansanci després d'una setmana plena d'emocions i d'una dura baralla que va emmascarar un esforç sense límits i el desgast físic al que hi havia estat sotmès a diari a Rio després de dos mesos sense competir.

Encara amb la decepció en el cos de la derrota en semifinals, Nadal va afrontar una cita a la qual no està acostumat i no va trobar el ritme.

Nishikori, setè del món, és un tennista batallador i amb cops molt bons. Va arribar a la pista 1 del Centre Olímpic de Tennis amb menys quilòmetres en les seves cames i menys exigit en la semifinal davant Murray, que li va superar en dos sets per la via ràpida.

El primer nipó a aconseguir una final de Gran eslam, la que va perdre davant el croat Marin Cilic a Nova York fa dos anys, va notar la inestabilitat del seu rival. Una bona oportunitat per obtenir un premi sense precedents en la història del seu tennis i per maquillar la relació d'enfrontaments directes amb l'espanyol, al que solament havia guanyat en un de deu partits.

Més concentrat que l'espanyol en el principi Kei Nishikori s'aferrava amb solvència al seu servei, que no va perdre. I Nadal, els que va guanyar, ho va fer amb prou feines. El japonès va trencar en el cinquè i en el setè. Va tancar el parcial en 43 minuts.

L'espanyol no va disposar d'oportunitat de trencar el servei del nipó fins al segon parcial del segon set. Ho va malgastar. Alternava punts valents amb errors inexplicables. Un vull i no puc evident a continuació, quan el Kei es va apropiar del seu i va encarrilar el partit apropant-se al bronze.

Va ser amb la proximitat del triomf de Nishikori quan va emergir Nadal. Es disposava a treure per guanyar el nipó i es va topar amb la pèrdua del seu servei per primera vegada. Va ser un punt d'inflexió de l'espanyol que va començar a remuntar fins a portar el set al desempat. Va guanyar Nadal i el japonès va haver de parar el partit.

En plena efervescència del balear, Nishikori va marxar al vestuari, on va estar més de deu minuts malgrat les queixes del seu rival i del públic.

Va aconseguir el que va voler el tennista oriental, que va frenar l'eufòria del seu adversari. Va tornar nou a la pista. Va obligar a Nadal a tornar a remar a la contra quan li va arrabassar el servei en el quart joc. Ja tot seria favorable per a ell.