L'espanyola Ruth Beitia, la més veterana de les 17 finalistes amb 37 anys, va poder per fi veure fet realitat el somni de tota la seva llarga carrera esportiva en proclamar-se campiona olímpica d'alçada amb un salt d'1, 97 metres.
La búlgara Mirela Demireva i la croata Blanka Vlasic, que van saltar la mateixa alçada que l'espanyola, però amb més errors, la van acompanyar en aquest ordre al podi.
No hi havia la campiona de Londres 2012, Anna Chicherova, pel veto a Rússia per "dopatge d'Estat". I Beitia, quarta aleshores, ho va aprofitar. La triple campiona d'Europa afrontava la seva última competició olímpica "en un estat de forma increïble", gaudint de "l'última oportunitat" de complir el seu somni del podi olímpic que la convertiria en la medallista de més edat de la història en aquesta disciplina.
Amb victòries en els mítings de la Diamond League d'Oslo, Ezstocolmo i Londres, Beitia competia aquesta nit en una pista ràpida, com a ella li agraden, en un ambient de calor humit que li recorda a la seva terra, Santander, i després d'haver fet molt bons entrenaments de tècnica aquí a Rio.
Era una final d'alt nivell mitjà: 17 atletes -totes dins l'estret marge de set centímetres en el rànquing de l'any- s'havien colat en ella mitjançant la classificació automàtica, saltant la marca d'1,94 exigida. L'espanyola, amb el seu ull d'experta, va preveure que per guanyar medalla caldria saltar dos metres, però va ser suficient amb tres centímetres menys.
La favorita era Chaunté Lowe, líder mundial de l'any amb 2,01, que compta amb dos sisens en la seva experiència olímpica. La nord-americana, mare per tres vegades, volia acomiadar-se amb un or en els seus últims Jocs. Només ella i l'alemanya Casa-Laurence Jungfleisch havien superat els dos metres aquest any.
De la mateixa edat que Chaunté, 32, la croata Blanka Vlasic, doble campiona mundial, volia reverdir llorers després d'una temporada gairebé en blanc, recuperant el seu tendó d'Aquil·les. Com les altres veteranes, lluitava per la seva primera medalla olímpica.
L'espanyola va ser la primera en intervenir. Ho va fer saltant 1,88, com també ho van fer les altres 16. Després el llistó va pujar a 1,93. Ruth va volar sobre la vareta a la primera. Aquí en van caure 5, i set més en la següent alçada (1,97).
Quedaven quatre per a tres medalles i l'espanyola, que no havia comès un sol error, seguia primera quan, al costat de la búlgara Mirela Demireva, Vlasic i Lowe, va atacar la barra a 2,00 metres.
Cap de les quatre va poder amb aquesta altura. L'ordre provisional es va elevar a definitiu i llavors sí, Beitia va somriure per acomiadar-se dels jocs.
