A només 3 hores de Manresa: l'espectacular joia de vuit fortaleses al costat de Catalunya que acaba de conquerir la UNESCO

El Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO ha inscrit les Fortaleses Reials del Llenguadoc a la llista del Patrimoni Mundial. El comitè reconeix el Valor Universal Excepcional d'aquest bé, format per un conjunt de vuit construccions franceses que s'estén per més de 9.400 hectàrees entre els departaments de l'Aude i l'Arieja.

Es tracta d'un reconeixement que culmina el projecte impulsat durant 13 anys pel Departament de l'Aude i l'AMPM (Associació Missió Patrimoni Mundial), que pretenia aconseguir aquesta distinció. Així, representa el punt de partida d'un nou desenvolupament patrimonial, cultural, turístic i econòmic.

Des de Barcelona, es pot arribar en cotxe a la fortificació més propera a la frontera en unes 2 hores i 30 minuts, i a la més allunyada en unes 3 hores i 30 minuts.

Un enginy constructiu increïble

La llista del Patrimoni Mundial reconeix indrets excepcionals i de renom internacional com el Taj Mahal, l'Acròpolis d'Atenes i la Gran Muralla Xinesa. En la 48a sessió, celebrada el passat 26 de juliol, es van incorporar 25 noves propietats, entre les quals hi ha les Fortaleses Reials del Llenguadoc.

El conjunt reconegut agrupa vuit castells medievals fortificats: el castell i les muralles de Carcassona, com a nucli central, i els castells de Lastours, Termes, Aguilar, Peyrepertuse, Quéribus, Puilaurens i Montségur. En conjunt, representen un sistema defensiu que il·lustra una etapa fonamental de la història política, militar i territorial de l'Europa medieval, ja que són un clar testimoni de com la monarquia francesa va organitzar i assegurar les seves fronteres a l'edat mitjana, aprofitant les limitacions topogràfiques i desenvolupant noves formes d'organització del territori.

Amb la finalitat de funcionar com una autèntica xarxa defensiva, les Fortaleses Reials del Llenguadoc es van construir al segle XIII per fixar fronteres estables entre el Regne de França i el Regne d'Aragó, tal com es va establir en el Tractat de Corbeil de 1258. En aquest sentit, tal com recull la marca turística oficial Occitània, «les seves torres de vigilància, muralles emmerletades i sistemes de comunicació visual a distància són testimoni d'un extraordinari enginy constructiu» que els ha permès formar part del reduït grup de llocs inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial.

Un reconeixement per protegir i preservar els espais

La inscripció de les vuit fortaleses a la llista de la UNESCO és especialment important perquè permet reconèixer i protegir aquests espais, i compromet els estats membres a preservar aquests indrets emblemàtics. Així mateix, n'afavoreix la gestió sostenible i la restauració, alhora que té un paper fonamental en un turisme responsable que estimula les economies locals i sensibilitza el públic sobre la importància de la diversitat cultural.

«Ahir eren un símbol de la reialesa que buscava establir la seva autoritat sobre un poble acabat de conquerir; demà es convertiran en actius d'una terra rural perpètuament dinàmica», va afirmar el passat 26 de juliol la presidenta del departament de l'Aude, Hélène Sandragné, després de l'anunci de la UNESCO.

«Aquesta inscripció és l'inici d'una bonica i llarga aventura»

«Inscriure-les al Patrimoni Mundial és reconèixer la destresa dels seus constructors i el seu paper en la singular història de la construcció de l'Estat francès. Però és, sobretot, conferir-los un paper molt més important en un territori habitat per dones i homes compromesos, que veuen en aquests castells molt més que unes ruïnes que cal protegir. Són projectes per concretar i valors per transmetre. Per un just retorn de la història, aquestes fortaleses que van frenar l'ímpetu rebel del poble del Llenguadoc li donaran demà un nou impuls», continua el mateix portal.

Figurar a la llista de la UNESCO representa una nova etapa que afavorirà el desenvolupament dels programes de recerca, fomentarà les accions de mediació amb el públic i contribuirà a un desenvolupament turístic respectuós amb els monuments, els paisatges i els habitants. Per això, «aquesta inscripció no és un fi en si mateix per al nostre territori, sinó el començament d'una bonica i llarga aventura d'un desenvolupament local renovat», va afirmar Sandragné.