Arriba a Catalunya la màquina viral de postals sorpresa que ha fet embogir Nova York

Vas amb la mateixa expectació que a una quedada d’Andy i Lucas. Saps que t’emportaràs alguna sorpresa. Així l'anomenen: «La bústia sorpresa». És una petita màquina expenedora d’aire ‘vintage’ amb manovelles. Està flanquejada per un cordó vermell per delimitar les cues, com a les discoteques. S’ha convertit en el nou destí de pelegrinatge tiktoker. Fa tot just dues setmanes que es va anunciar a les xarxes. Es va fer viral abans no acabessis de dir «pa-ta-ta». Ja porta més de 300.000 visualitzacions per un sol gir de manovella. «Les postals virals arriben a Barcelona». És el nou tema de moda entre ‘influencers’ i turistes. «Són els souvenirs més buscats», diuen amb entusiasme. Ja hi ha qui s’hi ha gastat 40 € de cop—euro a euro— com si fos addicte a les màquines escurabutxaques. Als Estats Units, aquests Mini Prints a monedes han desfermat la bogeria: fins i tot una hora de cua a Nova York.

«Tu no tries la postal —garanteixen els seus ideòlegs—, la postal et tria a tu». Hi poses 1 euro, gires la manovella i surt una mini il·lustració a l’atzar. N’hi ha 6 dissenys diferents de Barcelona. «Unitats limitades», asseguren. El mateix sistema addictiu que les blind boxes dels Labubu de masses de PopMart. Desperta les mateixes ànsies col·leccionistes ‘amateurs’. «Ens hi vam tornar addictes —és la frase més repetida a les xarxes—: no saps quin disseny et tocarà i cada postal sembla un petit tresor trobat».

Aquesta és la primera màquina viral que apareix a Barcelona. No cal ser cap Sherlock per preveure que n’arribaran més. És a la porta del Lilo Brunch (Enric Granados, 1), un clàssic del postureig barceloní. «El cafè dels óssos», s’ha guanyat a pols el sobrenom des de la pandèmia. S’hi poden veure una desena de peluixos gegants asseguts per les taules per fer companyia als clients. En tenen un vigilant la nova màquina ‘vintage’ de 9 a 17 h.

Ja s’hi formen cues com a Madrid, ho confirma Esther Cedeño, responsable de màrqueting de Lilo Brunch. De moment hi venen sobretot turistes a la recerca del seu souvenir viral d’1 euro. Tot i que ningú se’n va només amb una. Impossible. Dues xilenes ja acumulen un bon grapat de postals a la mà. «Només ens en falta una», continuen posant-hi monedes amb paciència zen. Ja s’hi hauran gastat 10 euros com a mínim. «De record», justifiquen sense queixa. Ara hi arriben dues irlandeses. També ho han vist a TikTok. «Són adorables» —les miren com si fossin cadellets— i se’n van a continuar fent turisme amb un somriure satisfet.

Les postals fan tot just 11x7 centímetres, la mida ideal per intercanviar com cromos. Si canvies un bitllet, estàs perdut. Acabaràs gastant totes les monedes de la butxaca amb la mateixa calma que si tinguessis una targeta ‘black’. Es gira la manovella amb l’emoció de qui obre un regal.

L'obsessió de Nova York

La febre va començar a Nova York. «Els novaiorquesos —confirma fins i tot The New York Post— estan obsessionats amb col·leccionar aquests petits tresors». Actualment, hi ha més d’un centenar de màquines ‘vintage’ repartides per tots els Estats Units, segons el mapa que comparteix al seu web la responsable del fenomen: Anastasia Inciardi. És una artista de Brooklyn amb base a Portland. El seu objectiu original —va explicar al diari— només era guanyar unes monedes per pagar la bugaderia. «La meva dona és pagesa —va justificar—, així que la seva roba sempre és plena de terra i la meva, de tinta». D’això ja en fa dos anys. Ara afegeix màquines al mapa «cada setmana». Li han suggerit apujar el preu, però ella s’hi nega: «No pots aconseguir res per un dòlar —va explicar a The New York Post—, ni tan sols a la botiga d’un dòlar, però pots aconseguir aquest trosset d’art. Això és el que les fa especials».

Era d’esperar que el ‘boom’ creués l’oceà. Ja s’han replicat aquestes Mini Print Vending Machines des d’Anglaterra fins a Nova Zelanda. A Espanya van arribar a l’abril. N’hi ha dues a Madrid. No van trigar a formar-se cues amb el seu corresponent reel viral (ja supera el milió de visualitzacions).

Darrere les màquines ‘vintage’ de Madrid i Barcelona hi ha «tres amics», que donen pocs detalls més. «No ens sembla que aporti gaire al projecte —responen per correu electrònic—. El que volem és posar el focus en la ciutat, l’art i l’experiència».

La idea —expliquen— era recuperar els souvenirs amb història. «Tenir un record únic, que et connecti de debò amb la ciutat i que aconseguir-lo es converteixi en una experiència», detallen. «Tu no tries la postal —insisteixen—, la postal et tria a tu. És totalment aleatòria».

Així va néixer “La Bústia”: màquines vermelles d’estètica ‘vintage’, com les de Nova York. També reparteixen postals il·lustrades úniques dissenyades per artistes, però aquestes són de «símbols icònics» de cada ciutat. El panot de flor, l’Eixample amb la Sagrada Família, la Casa Batlló plena de roses, una crema catalana ingredient a ingredient, bitllets d’avió amb coordenades… La màquina mostra 5 possibles postals i una sisena difuminada on s’intueix l’Hospital de Sant Pau. Tot molt cuqui, molt aesthetic, molt del moment.

@elbuzondee és el nom amb què s’han batejat a Instagram i TikTok. La Bústia de Madrid i la de Barna, de moment. «Tenim moltes ganes de continuar creixent i portar aquesta idea a més racons», avancen els creadors. «Tot ha crescut tan ràpid que encara estem buscant la millor manera d’explicar qui som», s’excusen. Ja estan creant un web —anuncien— on descobrir els il·lustradors que hi ha darrere dels souvenirs sorpresa. «Si ells volen, és clar». Esperen poder comptar amb més dissenyadors: «Tant coneguts com artistes que tot just comencen —apunten—. Però com que tots tres tenim altres feines, tot va a poc a poc», es disculpen.

Encara estan sorpresos per l’acollida. És un projecte petit, «gairebé artesanal», asseguren. «Som nosaltres els que passem hores i hores fent targetes, posant les postals a les màquines perquè tothom les pugui tenir». Aquesta és la seva «missió», diuen: «Reivindicar el valor del tangible, de les coses que es guarden en un calaix i, anys després, et tornen un record intacte».

No són les úniques màquines expenedores amb manovelles que hi ha per Espanya. Una il·lustradora de Lanzarote les està expandint per les Canàries. Les seves són verdes. “MiniPostal”, les ha batejat ella. Més “mini impressions artístiques d’edició limitada”. També les personalitza per a esdeveniments.