Escapada ràpida al Solsonès: tot el que has de saber per gaudir-ne al màxim

Entre masies centenàries, pobles de pedra i paisatges prepirinencs, el Solsonès s’erigeix com una de les comarques més genuïnes de l’interior de Catalunya. Ideal per als qui busquen natura, silenci i bona taula, aquest territori conegut com la comarca de les mil masies amaga racons plens d’encant. Des d’allotjaments amb història fins a cuina tradicional i rutes de muntanya, repassem tot el que cal saber per gaudir d’una escapada al cor del país.

Què fer al Solsonès?

L'escapada al Solsonès ha de començar al nucli antic de Solsona, amb visita obligada al seu Pou de Gel i a l’espai on s’admiren els gegants que presideixen les seves festes. I si és divendres, toca mercat, amb parades que s’estenen des de la plaça Major fins més enllà del centre històric. També, l'interessantíssim Museu Diocesà i Comarcal, llar, entre altres meravelles, del mural preromànic L’Orant.

Moltes rutes culturals —des de les visites guiades per Solsona mateix fins la que proposa descobrir propera església i cripta romànica o el cementiri modernista de Sant Esteve d’Olius— es poden fer a través de Solsona Experience (solsonaexperience.com).

Una altra parada el poblet de Sant Llorenç de Morunys, amb el seu carrer Major, la plaça de l’església o l’altar barroc dels Colls, en un entorn molt escènic entre les serres del Prepirineu, o, al sud de la comarca, el també diminut Torà, amb un nucli antic molt autèntic i, a pocs quilòmetres, la sorprenent Torre de Vallferosa.

Es pot sortir a descobrir la desena d’esglésies i ermites, moltes d’elles romàniques, escampades per tot el Solsonès, o buscar miradors tan fotogènics com el de Serra Seca, el de la Creu del Codó, la panoràmica des del Centre Geogràfic de Catalunya o les alçades de la fortalesa de Castellvell, amb als seus peus la millor vista de Solsona i els seus voltants.

Més natura, al llarg del curs de la Ribera Salada, esquitxada de camins i gorgs ideals per a un bany a l’estiu, igual que les Fonts del Cardener, on neix aquest riu que travessa el Solsonès i deixa al seu pas un grapat de cascades.

De dalt a baix hi ha infinitat de rutes de senderisme, i fins i tot les carreteres de la comarca, tan poc transitades, són perfectes per al ciclisme, mentre que a l’hivern pren protagonisme l’esquí a l’estació de Port del Comte.

De Setmana Santa a mitjans de setembre, és el torn del caiac i altres esports nàutics a l’embassament de Sant Ponç, amb parada obligada per fer un aperitiu o unes copes a la terrassa a la vora de l’aigua de La Caseta del Pantà.

I en qualsevol temporada, l’astroturisme al nou observatori del castell de Lladurs, de la mà d’AstroSolsonès (astrosolsones.com).

Tampoc no hauria de faltar la visita al Zoo del Pirineu, que en realitat és un centre de recuperació de fauna salvatge molt didàctic, sobretot amb nens; així com els santuaris de Pinós i del Miracle, o les Salines de Cambrils, amb la possibilitat de banyar-se a la seva piscina d’aigua salada.

I per conèixer com es vivia antigament a les masies, cal visitar la gran col·lecció d’artefactes de Casa Marcús (marcuscasarural.com), així com Les Cases de Matamargó, totes dues també amb allotjaments rurals.

On dormir

A Solsona, en el seu gran clàssic, l’Hotel Sant Roc, una joia modernista de 1929, o al també quatre estrelles La Freixera, una preciosa casa del segle XIV amb només deu habitacions. Més modest, l’Hostal Crisami, on, per cert, s’hi menja de meravella.

Tot i això, per a autèntics luxes, el Relais & Châteaux La Vella Farga, entre els prats i boscos de Lladurs, o, molt a prop, el sorprenent Hotel Japonès Puigpinós, una altra masia centenària amb només vuit habitacions on fusionen la tradició nipona i la catalana també al seu restaurant.

També encantadors, els allotjaments rurals de la masia El Call d’Odèn, en plena natura prepirinenca, i L’Era d’en Bella, totalment adaptats i en una finca envoltada de pomeres ecològiques, tot just sortir del recinte emmurallat de Sant Llorenç de Morunys. O, als afores d’aquest mateix poblet, l’Hotel Monegal, amb molta personalitat, només vuit habitacions —també adaptades— i epicentre cultural de la zona gràcies, sobretot, als concerts de música clàssica que hi porten cada primavera. Diferent de tot, les quatre tendes de glàmping enmig del bosc de Forest Days.

On menjar

Hi ha qui es desvia expressament fins a Torà per provar la cuina de tota la vida de Cal Jaumet, un clàssic que ja és a mans de la cinquena generació, on antigament s’aturaven a menjar els traginers. Ara també amb hotel, qualsevol guisat és un encert, però, si calen idees, el ofegat de la Segarra, les perdius o qualsevol recepta de l’àvia Ramona.

A Solsona, imprescindible fer parada a Ca l’Adroguer Nou, una antiga botiga modernista reconvertida en local per fer tapes i tastar els embotits i formatges de la comarca.

Molt recomanables també, al cor de la capital, els restaurants dels hotels Sant Roc i Crisami, així com, el Gran Sol i la pizzeria La Família.

Tocant al santuari de Pinós i a un pas de la Rosa dels Vents que, enmig d’una panoràmica magnífica, marca el centre geogràfic de Catalunya, l’Hostal de Pinós, inaugurat el 1524, celebra els seus 500 anys d’ús ininterromput. Tant per la seva cuina tradicional com per l’ambient, molt freqüentat pels veïns, i per descomptat per la seva història, val molt la pena fer-hi parada.

I al costat del santuari del Miracle, la cuina catalana de temporada servida al seu antic hostal de pelegrins, on també es poden tastar els formatges i vins elaborats al mateix monestir.

Amb ambient familiar i productes de la terra, Ca l’Agustí, a Cambrils, al nord muntanyós de la comarca, així com el restaurant de l’hotel Monegal de Sant Llorenç de Morunys.