L'ermita més bonica del món és a Catalunya: romànica, construïda al cràter d’un volcà i perfecta per visitar a la tardor

Enmig d’un paisatge volcànic, esquitxat de cràters que en el seu dia van estar en erupció i que avui constitueixen el centre neuràlgic d’un dels indrets més visitats de la comarca, hi trobem una de les ermites més curioses de Catalunya. Una raresa que bé podria ser entre les més boniques del món per la seva singularitat. I per a nosaltres, és l’excusa perfecta per fer una ruta de senderisme a la tardor.

Som al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. I és que just aquí, on en un temps només hi havia lava, avui s’alça un temple d’origen romànic. Avui dia, d’aquella primera construcció, gairebé només en queden les ruïnes, i el curiós és que no va ser el volcà qui se la va empassar, sinó un devastador terratrèmol que va tenir lloc al segle XV.

És l’ermita de Santa Margarida de Sacot, i es troba al fons del cràter d’un volcà que també porta el seu nom. Després de la seva destrucció, va ser reedificada amb un estil senzill, conservant l’absis i un porxo original, a més de la imatge de la verge (tot i que la que avui veiem dins l’ermita és una rèplica ja que l’original, del segle XIV, es troba al Museu Diocesà de Girona).

Què hi fa una ermita dins del cràter d’un volcà?

Segons expliquen les llegendes de l’època, la talla d’una verge va aparèixer miraculosament a la boca del cràter del volcà. Es tractava d’una imatge de Santa Margarida de Sacot, i la seva sola aparició va fer que s’aixequés una ermita en honor seu al mateix lloc on es va trobar.

Això explica què hi fa una ermita dins del cràter d’un volcà. El fascinant és que no cal fer un gran esforç per arribar fins a aquest lloc misteriós (no cal ser espeleòleg ni res semblant), perquè la natura i el pas del temps han fet que el fons del cràter s’hagi convertit, en realitat, en una extensa prada a la qual s’hi arriba fàcilment.

Com arribar a l’ermita més curiosa de Catalunya

Per arribar-hi, n’hi ha prou de deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha a la carretera Gi-524 (molt a prop d’Olot) i seguir el sender que porta fins a l’ermita (no té pèrdua, està ben indicat).

Tot i que el camí és una mica costerut, la distància es recorre amb comoditat, en poc més de mitja hora, que és el que es triga aproximadament a assolir la cota més alta del volcà, situat a 766 metres d’altitud, mentre que l’interior del cràter és a 682 metres. Fer-hi un pícnic, al costat de l’ermita, és un dels millors plans per fer a la tardor.