El poble més bonic del Pirineu encara és un desconegut: amb esglésies romàniques declarades Patrimoni de la Humanitat i un dels temples més emblemàtics d’Europa

L'art romànic va penetrar amb força a Catalunya -i especialment al Pirineu- fa ja deu segles. El cristianisme vivia una de les seves millors èpoques i l’arquitectura ho va demostrar a través de centenars d'esglésies que es van construir aleshores. Amb influència francesa i italiana, els primers territoris que van adoptar aquest estil van ser els catalans, on es va desenvolupar un primer romànic que es va estendre gràcies al Camí de Sant Jaume i als monestirs benedictins.

Un molt bon exemple d’això és el poble de Taüll, un dels més bonics i desconeguts de Catalunya. Al cor de la Vall de Boí, a Lleida, està envoltat d’impressionants paisatges pirinencs. És un indret encantador, esquitxat de cases de pedra i situat entre el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici. Però el que veritablement crida l’atenció són les seves dues esglésies declarades Patrimoni de la Humanitat.

Temples romànics que són Patrimoni de la Humanitat

Una d’elles és l’església de Sant Climent de Taüll, erigida sobre un temple del segle XI i consagrada el 10 de desembre de 1123 pel bisbe de Roda-Barbastre. És una de les més emblemàtiques del continent per tot el que conserva al seu interior, ja que l’exterior segueix el prototip d’església romànica de planta basilical, amb tres naus separades per columnes, coberta de fusta a dues aigües, coronada per tres absis i un campanar de torre.

Són diverses les talles i imatges que conformen el conjunt patrimonial. La més representativa del romànic català és el Crist en Majestat o Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, l’original del qual es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya. També s’hi poden observar alguns fragments originals, com l’escena de Caín i Abel. Mitjançant el videomapatge és possible saber com era en els seus orígens, al segle XII.

L’altra és l’església de Santa Maria de Taüll, consagrada just un dia després que la de Sant Climent, l’11 de desembre de 1123. Que les dues esglésies es consagressin en dates tan pròximes demostra la gran importància que tenia la Vall de Boí al segle XII. Aquesta és l’única que va generar assentament al seu voltant, ja que les altres estan als afores del poble. La majoria de les seves pintures van ser arrencades i traslladades a Barcelona al segle XX, però encara se’n conserven algunes.

S’hi poden contemplar les reproduccions de l’absis central, amb l’escena de l’Epifania, on apareix el Nen Jesús assegut a la falda de la Mare de Déu i els Reis Mags en actitud d’ofrena; i del mur sud, amb l’escena dels Reis adorant el Nen i visitant Herodes. Al nucli urbà encara hi ha restes d’una tercera església romànica, Sant Martí, i una mica més allunyada la de Sant Quirze, una ermita d’una sola nau.

Taüll més enllà de l’art romànic

Tot i que el principal atractiu de Taüll són les seves esglésies romàniques, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2000, tot el poble en si mateix és una autèntica joia medieval de Catalunya. La seva plaça Major, també d’estil romànic llombard del segle XII, destaca per la seva gran torre campanar de cinc pisos, on s’exposen còpies de les pintures murals que s’hi van fer —les originals són al MNAC—.

L’entorn natural de Taüll

Només passejant pels seus carrerons ja es pot respirar l’encant i la màgia que desprèn. Però si el que es vol és caminar, el millor és acostar-se a algun dels senders del Parc Nacional d’Aigüestortes. Molt a prop hi ha també l’estació d’esquí de Boí Taüll Resort, on l’hivern es viu d’una manera molt especial. Taüll és un destí ideal per als amants del romànic, sí, però també per als apassionats de la natura.