El bosc urbà d’Au Rora

Si encara no has sentit parlar d’Aurora Coca, segurament ho faràs ben aviat. Després d’haver madurat en diversos projectes de jazz, r&b o neosoul, aquesta cantant i compositora de Terrassa ha trobat la seva veu més personal i irresistible com a Au Rora, projecte de pop (cada vegada més) electrònic amb què ha llançat singles del nivell de No hi ha temps, amb alguna cosa del jazz-funk de Thundercat, o bé el recent Espero no arribar tard, que és una mica com escoltar Caroline Polachek cantant en català; o sigui, realment es tracta de paraules majors.

Per trobar cançons com aquestes, de pocs elements ben disposats, Coca acostuma a acostar-se fins al parc del Carmel, un racó natural idoni per fugir del soroll i deixar que les idees s’obrin pas. "És a deu minuts de casa meva", ens explica aquesta veïna de Can Baró. "És on m’escapo sovint per fer una pausa. Per arribar-hi hi ha molt pendent, com en tot el barri del Carmel. És difícil pujar-hi i, per això, m’ajuda a desconnectar, ja que m’he d’esforçar pel camí".

L’Aurora fa cinc anys que viu al mateix pis, de vegades acompanyada per la seva germana, fotògrafa del nou projecte. Va ser ella qui li va ensenyar la zona quan es va mudar. "Hi ha per allà un bar i restaurant, el Delicias (carrer de Mühlberg, 1), on es menja genial. Em sembla que va ser després d’un sopar que vam pujar fins a dalt de tot de la muntanya. Quan es comença a fer fosc encara és més bonic".

En ocasions, mentre baixa del bosc, ha començat a desenvolupar una cançó. "Per algun motiu, les vistes espectaculars i el passeig em canvien la ment i m’inspiren. El paisatge s’arriba a colar en la meva música. Una de les cançons que vaig escriure després d’un passeig, How long are we supposed to wait, té un cert aire melancòlic i misteriós, potser per la influència del Carmel. M’agrada que la meva música tingui aquest caire nostàlgic. No ho faig d’una manera intencionada, sigui com sigui. Crec que ho porto dins".

D’altra banda, va gravar el videoclip d’Espero no arribar tard, tocat pel realisme màgic, als carrers del Carmel. "Vam crear una narrativa al voltant de les escales, pendents i carrers sense sortida. El director (Nicolás Auger Núñez) va introduir influències d’Aki Kaurismäki, Wes Anderson… I vam comptar amb l’actor Marcos Franz (Merlí, The young popa) com a coprotagonista", assenyala Coca.

És important, ens recorda l’artista, lluitar perquè el barri continuï sent barri: "Com amb tot a la ciutat, crec que hi ha petits negocis i espais que s’han de cuidar al màxim. Fa poc van tancar la perruqueria on anava, un local molt acollidor, on et senties com casa. Hem de confiar en aquests comerços i donar-los tot el nostre suport perquè sobrevisquin. També animo que es cuidin i respectin les zones verdes i que se’ls doni vida".

Salvar aquestes zones verdes vol dir potenciar el cabal misteriós i nostàlgic del pròxim llançament d’Au Rora, que arribarà, si tot va bé, a mitjans del 2026. "A poc a poc estic traçant els detalls visuals i conceptuals", ens promet. "De moment, puc dir que serà tot en català, i em fa molta il·lusió començar aquest nou camí".