La plaça que va enamorar Miguel de Unamuno: una obra mestra del barroc espanyol de pedra daurada i declarada Patrimoni de la Humanitat

Catalunya i Espanya tenen una bona colla de places boniques i que els turistes que les descobreixen per primera vegada com aquells que, tot i estar-hi acostumats, aixequen els ulls i gaudeixen de l'espectacle. Places com la Reial de Barcelona, la plaça de l’Obradoiro de Santiago de Compostel·la o la plaça d’Espanya a Sevilla. Però entre totes les places que esquitxen la Península n’hi ha una la bellesa de la qual destaca per damunt de totes les altres.

Les places de tot el món són punts de trobada per als habitants dels pobles i les ciutats on es troben. N’hi ha de més antigues —amb orígens que es remunten a l’època medieval i fins i tot abans—, de més modernes, envoltades d’edificis per tots costats, aïllades del bullici de la vida diària, decoratives, funcionals…

Centre de la vida social de la ciutat

Situada al cor de Salamanca, la Plaza Mayor és veritablement una de les places monumentals urbanes més espectaculars de tota Europa. Construïda entre els anys 1729 i 1755, la seva planta té forma de quadrilàter irregular i està envoltada d’edificis de tres pisos amb porxos a tots els costats, presidida per l’Ajuntament.

El disseny de l’espai va anar a càrrec de l’arquitecte madrileny Alberto de Churriguera, a qui, després de la seva mort, va succeir Manuel de Lara Churriguera, i finalment fou el compostel·là Andrés García de Quiñones qui es va encarregar de supervisar la finalització de les obres. D’estil predominantment barroc i neoclàssic, la plaça destaca per les belles façanes dels seus edificis, revestides amb una pedra calcària d’un particular color daurat que atorga un encant especial quan el sol es pon.

L’escriptor i filòsof Miguel de Unamuno, que fou rector de la Universitat de Salamanca i figura destacadíssima de la ciutat, va definir la plaça amb aquestes paraules: “És un quadrilàter. Irregular, però sorprenentment harmònic”. Tal fou la importància d’Unamuno a Salamanca que, a la façana d’un dels edificis de la plaça, es pot observar un medalló en el seu honor. Al seu costat, molts altres medallons es distingeixen al voltant de la plaça: el del rei Ferran III el Sant i altres monarques espanyols, militars il·lustres i personatges de la cultura.

A més de rebre el títol de Bé d’Interès Cultural l’any 1973, la plaça també va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1988, quan la UNESCO la va afegir a la llista, juntament amb la resta de la ciutat vella de Salamanca.

Una estona a la plaça

Com he esmentat abans, la millor hora per anar a la plaça és al capvespre, ja que la llum del sol aporta uns tons i colors d’allò més bonics. Una molt bona manera de gaudir de l’ambient desenfadat de la plaça és asseure’s en una de les seves múltiples terrasses per prendre una canya ben fresqueta acompanyada d’alguna tapa. Però això no és l’únic que s’hi pot fer; al llarg de l’any, la plaça acull diversos festivals i activitats, com el cinema a l’aire lliure a l’estiu o les fires i mercats plens de productes locals i artesanals.