El "bosc de conte de fades" amb rius i salts d'aigua a l'Anoia

Si alguna cosa han tingut de positiu les ratxes de pluja i temporals que ens ha regalat el 2026 ha estat que aquest estiu no estarem actualitzant la pàgina dels pantans de Catalunya de manera ansiosa. Per sort, hi haurà aigua de sobres per a tothom. Això sí, a quin preu: caps de setmana consecutius amb plans cancel·lats. Però al mal temps, bona cara (literalment), i aprofita per visitar rutes que es posen precioses després d'un bon xàfec.

Segur que ja en tens algunes al cap, com la mítica Sant Miquel del Fai o la ruta del Torrent dels Abadals de Castellbell i el Vilar (que en el seu dia van batejar com "la ruta més divertida de Catalunya"). Una recomanació que potser no tens al radar: la ruta de salts d'aigua de Cabrera d'Anoia (a una hora de Barcelona). Es tracta d'una excursió llarga (perfectament t'hi pots passar 5 horetes ben bones) però que valdrà la pena, ja que travessa un bosc ple de rierols, cascades i gorgs que ara estan ben plens.

"És una brutalitat de bonica, és un bosc de conte de fades amb algun pas tècnic molt juganer, senders d'aventura i tal quantitat de salts d'aigua preciosos que arriben a sobreestimular-te", promet Enric Llinares, el guia i entrenador personal que s'amaga darrere del pseudònim de @elsherpadecollserola. És un dels molts excursionistes que ha compartit el pas a pas a WikiLoc, el repositori de muntanya imprescindible per no perdre's durant l'itinerari.

La ruta és llarga, gairebé deu quilòmetres. A més, "sol allargar-se perquè és molt fotogènica", adverteix Enric. Per això, tot i que no és difícil, recomana anar preparats. Portar aigua, menjar, mitjons de recanvi (per si us acosteu molt a l'aigua) i, sobretot, bateria externa: "Us quedareu sense bateria perquè estareu tota l'estona fent fotos", bromeja.

Tot i que és una ruta apta per a tots els nivells, requereix una mica de forma física, i no només perquè és una bona pallissa caminant, sinó perquè hi ha zones amb algunes baixades i pujades tècniques que exigeixen grimpar i lliscar. Afegeix, a més, que hi ha poca cobertura (lògic, és la muntanya), així que el millor és portar la ruta descarregada de casa per evitar perdre's pel bosc.