La torre de vigilància contra pirates que avui és un apartament turístic

A Santa Margarida, a Roses, una torre de pedra del segle XVI s’ha acabat transformant en un apartament turístic. No estem davant d’una ruïna protegida ni d’un monument destacat, sinó d’una torre, la Torre Quimeta, integrada en una zona residencial turística i convertida avui en un lloc on passar-hi les vacances, a pocs minuts de la platja.

De sistema defensiu a lloc per descansar

Fa segles, però, aquest mateix edifici no era un espai de descans, sinó de vigilància. Les torres de guaita de la costa de Roses i Santa Margarida tenen una història estretament vinculada a la por del mar. Entre els segles XVI i XVII se’n van construir moltes per defensar-se dels atacs de pirates barbarescos. Servien per vigilar l’horitzó i avisar la població amb senyals de fum o de foc quan s’apropaven embarcacions enemigues. Eren estructures senzilles però essencials: veure abans de ser vist, avisar abans que fos tard.

Aquest sistema defensiu estava connectat amb punts estratègics com la Ciutadella de Roses i altres fortificacions del territori. Eren torres circulars, robustes, pensades exclusivament per vigilar el mar. No tenien cap voluntat estètica: la seva bellesa era la funció. Amb el temps, com moltes altres torres, van perdre el sentit militar. El perill del mar es va anar apagant i la costa va canviar de ritme. I, com sovint passa, allò que ja no serveix per a una funció n’acaba trobant una altra. Uns gravats francesos del 1693 ja mostren la Torre Quimeta reconvertida en molí de vent. Més tard va arribar a la situació actual, on forma part de l’oferta d’apartaments turístics de la zona.

Abandones i transformades en allotjament

És un exemple clar de com els edificis s’han anat reciclant segons les necessitats de cada època. Moltes d’aquestes torres van quedar abandonades durant anys perquè «no valien res», i algunes gairebé van desaparèixer. En alguns casos, el fet d’haver passat a mans privades les va salvar del deteriorament complet. Amb el temps, algunes s’han restaurat o integrat en noves construccions. Alguna altra torre de defensa, a la localitat, s’ha convertit en habitatge privat. A Roses hi ha exemples com la Torre del Sastre o la Torre Quimeta, avui adossades a edificis moderns.

El gran gir arriba amb la urbanització massiva de Santa Margarida als anys seixanta, quan canals, apartaments, hotels i segones residències van transformar completament el paisatge. Moltes construccions històriques de la costa van desaparèixer en aquell procés. La Torre Quimeta es va salvar perquè ja formava part d’una propietat privada i va continuar tenint ús. L’any 2002, l’Ajuntament de Roses va iniciar la protecció formal de la Torre Quimeta i la Torre Calsina com a béns culturals d’interès local, és a dir estan integrades dins propietat privada però protegides urbanísticament. Un estiu més la Torre Quimeta és gestionada com a allotjament per Agi Torre Quimeta Apartments.

Un apartament atípic i ben situat

És un apartaments que té doncs té la singularitat d’estar ubicat dins la mateixa estructura de la torre restaurada, al costat de més apartaments turístics. No és un cas únic, però sí especialment revelador. El patrimoni no s’ha conservat com una peça separada del present, sinó que s’ha integrat fins a gairebé desaparèixer com a element visible de la història.

Aquest allotjament per a dues persones ronda els 75 euros la nit, segons plataformes de reserva, en temporada baixa. L’edifici encara conserva la forma cilíndrica, part dels murs originals i la base ampla característica de les construccions defensives. Però les obertures, els interiors i l’entorn han canviat completament respecte de l’estructura original.

De fet, el que avui sembla una casa amb torre era just al contrari. Primer hi havia la torre, i tot el que l’envolta és posterior. La memòria hi és igualment present, però amagada dins les parets i sota les reformes. No ha desaparegut: només ha canviat de funció sense canviar de lloc

Subscriu-te per seguir llegint