El poble medieval de Catalunya que amaga pintures rupestres i un dels grans tresors ibèrics del país
Tivissa conserva un patrimoni sorprenent entre carrers empedrats, muntanyes i història mil·lenària

Vista de Tivissa (Ribera d'Ebre, Tarragona), en una imatge d'estoc de 2004 / Joan Puig
A vegades no cal anar gaire lluny per trobar pobles que semblen fets per perdre-s’hi sense pressa. Catalunya és plena de racons bonics, nuclis antics, carrers de pedra i paisatges que expliquen segles d’història. Un d’aquests llocs és Tivissa, a la Ribera d’Ebre, un municipi de Tarragona que sorprèn perquè no només conserva l’encant d’un poble medieval, sinó també petjades molt més antigues.
El que fa especial aquest municipi és la quantitat de patrimoni que concentra. Entre les muntanyes de Tivissa-Vandellòs, els camins, els boscos i els carrers empedrats, el visitant hi troba un poble tranquil, però carregat d’història. Segons les dades del 2025 de l’Idescat, Tivissa té 1.657 habitants repartits entre el nucli principal i les localitats de Darmós, Llaberia i la Serra d’Almos.
Un poble amb essència medieval
El nucli històric de Tivissa manté l’ambient medieval, amb carrers estrets, cases antigues i restes de la muralla del segle XIV integrades entre les façanes. Encara s’hi conserven portals com el portal d’Avall i el portal de l’Era, que recorden el passat emmurallat del municipi.
També hi destaquen les restes del castell d’origen sarraí i diverses cases pairals amb escuts i balconades, com Ca Eloi, Cal Rei, Ca l’Hostal, Ca la Capellana o Ca Ventura. Un altre punt imprescindible és l’església de Sant Jaume, formada per l’església Vella, la capella del Roser i l’església Nova, amb elements que van dels segles XIII al XIX.
Pintures rupestres patrimoni de la humanitat
Però el més sorprenent de Tivissa és que la seva història no comença a l’edat mitjana. A les coves del Cingle, del Pi, del Ramat i del Taller s’hi conserven pintures rupestres declarades patrimoni de la humanitat per la Unesco l’any 1998.
Aquestes pintures són d’estil llevantí i representen figures humanes i animals en escenes de caça. Es troben a uns set quilòmetres del centre municipal i s’hi pot arribar a través d’una ruta de senderisme senyalitzada. Les coves estan tancades al públic per protegir-les, però a l’exterior hi ha reproduccions de les pintures perquè els visitants en puguin entendre el valor.
Un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya
Tivissa també conserva un altre tresor: el poblat ibèric del Castellet de Banyoles, considerat un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya. La tribu dels ilercavons s’hi va establir al voltant del segle IV aC, fins a l’arribada dels romans a finals del segle III aC.
El poblat ocupa unes 4,5 hectàrees i està situat en un turó triangular sobre el riu Ebre, envoltat de penya-segats i barrancs. L’accés es fa per un pas estret on s’aixequen dues torres pentagonals, descrites pel Departament de Cultura de la Generalitat com «l’únic exemple d’aquest tipus d’estructura en el món ibèric».
Natura, vi, oli i molta història
A més del seu patrimoni, Tivissa també és un municipi lligat a la natura, a l’agricultura de secà, als ametllers, les oliveres, els cereals, el vi i l’oli d’oliva verge amb Denominació d’Origen Protegida. Tot això fa que el poble sigui una escapada perfecta per a qui busca paisatge, calma i història en un mateix lloc.
Tivissa és, en definitiva, un d’aquells pobles bonics de Catalunya que demostren que molt a prop tenim racons capaços de sorprendre. Un municipi medieval, però també neolític i ibèric; un lloc petit en habitants, però immens en patrimoni.
- L'entorn del bisbe Xavier Novell denuncia que l'Església espanyola li posa pals a les rodes per fer un recés religiós
- Adeu al para-sol: l'invent que fa ombra a quatre persones ja és a les platges de Catalunya
- Navàs acomiada el jove de 18 anys que va perdre la vida a l'Ametlla de Merola amb un sentit minut de silenci
- Com va marxar el Papa de Montserrat? comitiva de 15 vehicles, monjos al balcó, corredisses i salutacions fins al final
- Un incendi crema un camp de ceral a Sant Fruitós de Bages
- Fa fallida una cooperativa històrica en la qual treballaven 400 persones: «No sortien els números i el gerent pagava webs de cites amb els nostres diners»
- La greu malaltia que passa desapercebuda i creix cada vegada més: «Em deien que no tenia res i vaig arribar a pensar que era càncer»
- Un incident amb la bateria d’un mòbil a l’institut de Bagà provoca l’evacuació del centre