El Mediterrani fet història

Empúries no és només un jaciment arqueològic: és una porta oberta als orígens de la història mediterrània a la península Ibèrica. Situat al costat del mar, al terme municipal de l’Escala, a Girona, aquest enclavament reuneix en un mateix espai les restes d’una ciutat grega i d’una ciutat romana, una cosa excepcional en el conjunt del patrimoni arqueològic europeu. Passejar per les seves ruïnes és recórrer segles d’intercanvis comercials, conquestes, creences i formes de vida que encara avui ajuden a entendre com es va forjar una part essencial de la cultura occidental.

El lloc va començar a cobrar rellevància al segle VI abans de Crist, quan colons grecs procedents de Focea van fundar un assentament que, amb el temps, es convertiria en un actiu port comercial. Aquella ciutat, oberta al mar i al contacte amb altres pobles mediterranis, va afavorir la circulació de productes, idees i costums. Més tard, amb l’arribada de Roma en el context de la Segona Guerra Púnica, Empúries es va transformar també en un punt estratègic per a l’expansió romana a Hispània. Aquesta doble condició, grega i romana, és precisament un dels grans valors del jaciment. En pocs llocs es pot observar amb tanta claredat la superposició de dos mons que van marcar l’evolució política, urbana i cultural del Mediterrani antic. Els carrers empedrats, les restes d’habitatges, les places, les termes, els mosaics i les muralles permeten imaginar com era la vida quotidiana dels que van habitar aquest enclavament durant segles. Un dels espais més emblemàtics és la ciutat grega, on encara es percep l’estructura d’un nucli comercial vinculat al port. Allà es conserven vestigis d’antigues cases, àrees d’intercanvi i recintes religiosos. La presència de temples i espais públics revela la importància de la vida col·lectiva en una comunitat que vivia de cara al mar i del contacte constant amb altres territoris.

La ciutat romana, per la seva banda, mostra una organització més monumental i planificada. El fòrum, centre polític i social, resumeix bé el caràcter d’una urbs pensada per expressar el poder de Roma.

S’hi afegeixen domus de notable riquesa, sistemes de canalització d’aigua i restes d’edificis públics que evidencien un alt grau de desenvolupament urbà. El visitant pot seguir el traçat dels carrers i descobrir com l’arquitectura romana va adaptar l’espai a les necessitats administratives, econòmiques i socials de l’imperi.