"Ens va sorprendre el preu de la piscina": la Bassa de Sabadell atrau milers de catalans convertida en el símbol de l'estiu

Són les 11.00 h i, tot i que la calor ja es fa notar, l'ambient és més tranquil de l'habitual. Pels altaveus comença a sonar música mentre desenes de nens corren cap als tobogans formant una cua gairebé automàtica. Els para-sols s'obren a poc a poc damunt la gespa, algunes famílies busquen un racó on trobar ombra i els primers banyistes es llancen a l'aigua. És l'últim divendres de juliol i això es nota a la Bassa de Sabadell. Molts casals d'estiu ja han acabat i la piscina municipal viu una d'aquelles jornades de treva que, segons els qui la freqüenten, desapareixeran tan bon punt arribi el cap de setmana.

Inaugurada el 1986, ara fa 40 anys, la Bassa s'ha convertit amb el pas del temps en un dels grans símbols de l'estiu sabadellenc. Cada temporada rep milers de persones procedents no només de la ciutat, sinó també de Barcelona i d'altres municipis de l'àrea metropolitana. Monitors de casals, famílies que hi tornen estiu rere estiu, jubilats que busquen escapar de la calor o visitants que descobreixen el recinte per primera vegada conviuen durant unes hores en un espai que molts descriuen com «una platja sense mar».

Un exemple de com la fama de la Bassa ha superat els límits de Sabadell són en Julián i la Carmen, dos jubilats de Barcelona que no fallen a la cita estival. «Cada estiu hi venim una o dues vegades. Ens agrada perquè és tranquil·la i, a més, és econòmica», expliquen. Per a ells, el trajecte de poc més de mitja hora compensa amb escreix. «S'hi aparca bé, hi arribes de seguida i hi pots passar tot el dia», resumeixen.

També en Miquel i la Mireia van decidir desplaçar-se des de Badalona després que uns coneguts els recomanessin la Bassa i de saber que un dels seus fills ja hi havia anat amb el casal d'estiu. Van arribar pensant que l'entrada seria més cara. «Ens va sorprendre el preu [6,30 € l'entrada general a partir de 16 anys els dies feiners i 7,90 € els caps de setmana]. Per a una família està molt bé i, a més, tens la zona de pícnic, les taules i moltes activitats per passar-hi el dia», expliquen. Tot i reconèixer que a Badalona tenen platja, asseguren que un espai com aquest ofereix una alternativa molt completa per passar una jornada en família. «Això allà no ho tenim», resumeixen.

Una tradició per als casals

Només cal recórrer la gespa per comprovar que darrere de cada tovallola s'hi amaga una història diferent. Hi ha qui fa més de 20 anys que hi va cada estiu, qui travessa mitja àrea metropolitana perquè considera que el desplaçament val la pena i qui ha convertit la visita amb el casal en una tradició. A la Bassa, durant el juliol i l'agost, totes aquestes històries acaben compartint el mateix escenari.

La calma, però, dura poc. A mesura que avança el matí arriben més famílies, apareixen nous grups infantils i les cues dels tobogans comencen a allargar-se. Els habituals asseguren que la imatge és molt diferent de la que ofereix la Bassa un dissabte o un diumenge d'agost, quan trobar un espai per estendre la tovallola es converteix en tota una odissea.

Entre els primers a arribar hi ha els nens del Casal de Sant Adrià. Per a ells, la visita ja és una tradició. «Hi venim cada any. Només triem aquesta piscina pública perquè té poca fondària, molta capacitat i està molt vigilada. Som molt fans de la Bassa», explica en Mario, un dels monitors. El grup reuneix prop d'un centenar de persones entre infants i acompanyants i aprofita precisament l'últim divendres de juliol perquè saben que trobaran un recinte més tranquil.

La mateixa sensació comparteix la Claudia Rutes, monitora del Casal Falcons de Sabadell. Tot i reconèixer que alguns dies coincideixen tants grups que l'espai pot convertir-se en «una petita bogeria», assegura que la instal·lació ofereix les condicions ideals per passar-hi una jornada amb infants. «Al final, si delimites un espai, estan molt còmodes. A més, sempre hi ha diversos socorristes vigilant i això dona molta tranquil·litat. Si passa qualsevol cosa, de seguida se n'adonen», afirma.

Estiu en família

Mentre els casals ocupen una part del recinte, les famílies viuen la jornada a un altre ritme. Se les reconeix fàcilment per les cadires plegables, les taules i els para-sols amb què busquen un racó d'ombra des de primera hora.

La María fa prop de 20 anys que va a la Bassa amb la seva família des de «l'altra punta de la ciutat», tal com ella mateixa explica. Els seus fills pràcticament han crescut en aquestes piscines i cada estiu hi repeteixen la mateixa rutina dues o tres vegades per setmana.

«Els caps de setmana no hi venim mai. Hi vam venir una vegada i vam dir: mai més», recorda entre rialles. No culpa els casals, ja que el problema, assegura, no són ells, sinó la gran afluència de famílies que s'hi concentra els dissabtes i diumenges. «Ells estan organitzats, dinen junts i gairebé no molesten. El complicat arriba quan això s'omple de famílies i costa fins i tot trobar un lloc on posar la tovallola».

Tot i així, assegura que val la pena travessar la ciutat per passar el dia a la Bassa. «Aquí hi estem molt a gust. Fins i tot quan venen grups de persones amb discapacitat tot està molt ben organitzat. Mai no hem tingut cap problema», explica mentre observa els seus fills preparar-se per a un altre bany.

Per a l'Elisabeth Paz, veïna de Sabadell i abonada de temporada, la Bassa forma part de la seva rutina estival. Viu a pocs minuts del recinte i aprofita la piscina tres o quatre vegades per setmana amb les seves filles. «És una instal·lació molt gran i tant entre setmana com el cap de setmana s'hi està bé», explica. Considera que disposar d'un espai com aquest és gairebé imprescindible durant els mesos de calor. «Està molt bé que Sabadell tingui una piscina així perquè la gent pugui gaudir de l'estiu sense haver d'anar gaire lluny».

Quan el rellotge s'acosta al migdia, la tranquil·litat comença a desaparèixer a poc a poc. Els para-sols ocupen cada vegada més espai, la gespa s'omple de neveres i carretons i les cues dels tobogans tornen a créixer. Els habituals saben que només és un avançament del que arribarà durant el cap de setmana, quan trobar un espai lliure resulta gairebé tan complicat com fer-ho en una platja de la costa catalana.

Però aquest últim divendres de juliol ofereix una imatge diferent. Una pausa abans del bullici. Un retrat de com una piscina municipal pot convertir-se, durant unes poques setmanes a l'any, en un lloc on conviuen infants de casal, famílies que travessen mitja àrea metropolitana i jubilats que han trobat a la Bassa el seu refugi preferit per escapar de la calor.