Instal·len un confessionari en una pizzeria de Barcelona

Sembla una al·lucinació per cop de calor, com la ‘playlist’ de l’estiu de Pedro Sánchez. Aquí tant pots demanar una pizza com l’absolució divina. Al fons hi ha un confessionari –autèntic– que escolta tots els teus pecats sense deixar anar un sol «avemaria puríssima». És interactiu: et fa preguntes indiscretes a través d’una pantalla. «¿Has enviat alguna vegada un missatge a un ex estant borratxo?». «¿Has tingut una aventura d’una nit?». «¿T’agrada la pizza amb pinya?». I vas responent amb examen de consciència. «Sí», «no», «¿és dolent?». A l’acabar la confessió surt un tiquet amb la penitència: «Ets un heretge –el confessionari dicta sentència–. I t’envia a beure a la barra «la sang de Crist». Redempció exprés amb vi negre i pizza. Potser no et guanyaràs el cel, però potser sí una beguda gratis.

Tot just fa un mes i mig que està obert. Sacred Slice Pizza (Roger de Llúria, 155). Significa literalment «porció de pizza sagrada». I sí, s’hi menja com Déu mana, tot i que encara no converteixin l’aigua en vi ni multipliquin pizzes en actitud bíblica. «Els miracles –s’excusen ells– estan subjectes a disponibilitat».

«Doncs em sento millor». Els feligresos surten alliberats d’aquesta pizzeria confessional. «És una bona religió per començar –diuen–: vens, et confesses , pizza, birra, iperdonat». Fa temps que es va crear el pastafarisme, aquesta religió paròdica que adora el Monstre de l’Espagueti Volador. És qüestió de temps que s’imposi el pizzafarisme. Per poc que se n’assabenti Trump.

Cap sacerdot els ha ofert encara els seus serveis. «Encara no –somriuen els amos–, però tenim les portes obertes. Estarem encantats de rebre un sacerdot, una monja o qualsevol persona amb bon criteri sobre pizzes».

Guiant els feligresos empastifats de pizza hi ha Alex i Mark Hernandez. Són de Washington DC. Fa tres anys que es van mudar a Barcelona fugint del «clima polític dels EUA i la cultura de les armes». Tenen una filla adolescent. ¿Per què un confessionari entre pizzes? «Tots dos vam créixer en famílies catòliques –responen– i encara recordem quan ens obligaven a confessar-nos de petits». A hores d’ara, ja estan lliures de pecat. Bé, gairebé. «Al Mark –acaba delatant la seva dona– li encanta la pizza amb pinya i pepperoni». De fet, l’ofereixen molt fora de carta. I venen cada dia –redoble, sisplau– ¡una pizza amb pera!, la nova «fruita prohibida», així l’anomenen.

Diuen els que en saben que aquesta «és la pizza novaiorquesa més novaiorquesa de Barcelona». Porcions gegants ‘made in NY’. Pur rock and roll. «Ingredients de qualitat i massa treballada i ben fermentada», li ha donat la benedicció el crític gastro Òscar Broc. «Ens prenem la pizza molt seriosament –prometen els amos–, però a nosaltres mateixos, mai».

Vindria a ser una barreja de pizzeria novaiorquesa i bar de ‘barri’ amb esperit punk rock. Hi ha espelmes allà on miris, tocadiscos amb vinils, confessionari vermell neó i les verges tatuades de l’hipnòtic Ramon Maiden. «És una església –resumeix l’Alex– dedicada a totes les coses que ens fan ser els que som». Com, per exemple, el seu miraculós pastís de xocolata. Tot i que els clients jurin que estan plens per a les postres –somriu la propietària–, sempre troben un forat. «Sembla bastant miraculós».

El disseny del local és de l’estudi d’interiorisme Bajor & Roncato; són els que van aconseguir el confessionari. I sí, és autèntic. Ha escoltat més pecats que la cafeteria del Congrés dels Diputats. El van trobar molt a prop de la pizzeria, a la Basílica Galeria (Bruc, 28). «El racó secret –es descriu a Instagram– on Gaudí vindria avui a buscar inspiració». El confessionari era en una masia amb església privada de la Bisbal.

Això de fer el confessionari interactiu va ser cosa d’Óliver Novelles, amic, actor, músic, manetes. Tant munta ‘escape rooms’ a domicili com una app de fotografia per a esdeveniments. «A mi m’agrada crear», s’autorresumeix ell. «Per a mi és el mateix crear una cadira que un joc que un personatge». O un confessionari a la carta. ¿El seu objectiu? «Que la gent passi una bona estona», respon. «I que no s’ho prenguin gaire seriosament», riu.

«Repent», convida el confessionari camí dels banys en lletres vermelles de neó. «Penedeix-te’n». T’asseus, corres la cortineta i comences a assumir pecats envoltat d’espelmes. Et pots confessar en tres idiomes: català, castellà i anglès. Hi ha preguntes per a menors i majors de 14. És igual, aquí gairebé tothom surt «heretge» i «pecador». En una pizzeria és difícil que no t’agafin amb les mans a la massa.

«¿Has espiat alguna vegada un ex a les xarxes socials?». «¿Has trencat el cor d’algú?». «¿Has sigut l’amant?». ¿Has esmorzat pizza freda?”.

Hi ha tres possibles respostes de contrició: «Sí», «no», «¿és dolent?’». La penitència arriba en format tiquet, al supermercat diví. Amb l’absolució pots guanyar fins a una beguda gratis, inclosa la «sang de Crist» (copa de vi negre). A uns passos carrer avall, per cert, hi ha una església. Per si algú vol acabar a missa i repicant.

La font dels miracles

No és l’únic miracle gastro que es presencia a Barcelona. A deu minuts caminant hi ha un jardí de l’edènviral. Té tot el que un ‘influencer’ pot desitjar: jardí secret, cuina casolana i una font de la qual surt vi negre d’estiu infinit, ¡¡¡al·leluia!!!

És la font dels miracles de La Barcelonesa (passeig de Sant Joan, 77). Aixeta instagramejable en un pati interior al·lucinant de la qual brolla vi sense fi a l’estil miracle bíblic. Vi negre d’estiu ben fresquet. Abans escopia cervesa. Es va fer viral quan es va instal·lar. «I cada vegada va a més», explica un dels tres socis, el xef Karel Schroder. «Els estrangers flipen».

¿Com funciona? Et donen un got amb gel i llimona (4,50 €) o un porró (9 €). Buits, és clar. Se suposa que els pots anar a omplir una vegada. Això ja depèn de la picaresca del client. «Cobrem si ho veiem», somriu Karel. «El pitjor que ens pot passar –s’encongeix d’espatlles– és que no t’enxampin i diguis: ‘Aquests són tontos, hem de tornar a aquest lloc perquè són tontos’». Estan oberts tot l’agost.