E

l mes de setembre el grup municipal de la CUP a l'Ajuntament de Manresa va presentar una moció en què es proposava que des de la regidoria de Comerç o des de la de Medi Ambient s'impulsés una campanya per donar a conèixer les principals varietats de fruita i verdura que es cultiven a l'horta de la ciutat (al Poal i a Viladordis, bàsicament), així com les botigues i mercats on es poden trobar, posant un especial incís en el mercat anomenat de les pageses, els dissabtes a la plaça Major. Es tractava d'una proposta prou modesta i senzilla de tirar endavant. No preteníem que es creés una marca amb totes les certificacions corresponents, ni d'establir criteris rígids i tràmits complicats per poder decidir que uns tomàquets o préssecs concrets són pròpiament manresans o no. Tan sols es tractava d'un primer pas per tal de començar a posar en valor un patrimoni, l'horta de la ciutat, que, tot i tenir una protecció legal teòrica (se'n diu d'especial proteccióÉ) i d'incloure's en la també teòrica Anella Verda de la ciutat, no disposa de cap acció concreta que la protegeixi i la potenciï. I de reactivar un mercat, el de la plaça, que és el més antic de la ciutat i que manté un potencial comercial, social i turístic que no podem deixar perdre. Seria molt trist, de fet ja ho és, que en un moment en què a Europa i al món es dóna cada cop més importància al consum de productes agraris de proximitat -de km 0, en diuen-, precisament aquí, a la ciutat que encara recorda que vam construir una Sèquia per poder regar, féssim tard i quan ens adonéssim del patrimoni que teníem, ja no quedessin ni horts ni pagesos per treballar-los.

L'equip de govern va rebutjar la moció, dient que ja participaven en el projecte El rebost del Bages, que promociona productes alimentaris de tot tipus, collits o elaborats a la comarca, i en el Mercat de Sabors, on no es venen verdures fresques de cap mena. El cas és que l'actual tripartit manresà ja fa quinze anys que mana i encara no ha tirat endavant ni una sola iniciativa seriosa i específica per ajudar els pagesos i pageses a continuar cultivant els horts del municipi, ni per posar en contacte aquests productors de fruita i verdura amb els potencials consumidors, que hi són, que creuen que si al costat de casa creixen enciams o peres, no té sentit que els anem a buscar a Almeria o a Argentina.

Hi ha molta feina per fer i, de moment, encara som a temps de fer-la. Només falta que tots plegats ens ho creguem una mica.