E

l dimarts 3 de novembre passat es va produir un fet excepcional, no havia passat mai abans en aquest país que tots els representants de les ràdios i les televisions públiques i privades es posessin d'acord en un tema que els afecta. Aquesta situació dóna una idea clara de la importància que té per al sector el fet que motiva aquest ampli consens, que no és altre que el fenomen de les emissores pirata, que mereixeria ser escrit en majúscules, perquè són pirates en majúscules.

El sector ha emès un manifest conjunt en el qual reclama un canvi legislatiu que permeti a les institucions actuar amb més contundència davant aquesta apropiació indeguda de l'espectre radioelèctric.

Els fets són els següents: hi ha més de 200 freqüències de ràdio ocupades il·legalment a Catalunya, i pel que fa a la televisió, deixant de banda les emissions en analògic, que durant anys han estat un autèntic desgavell, ja ha obert un multiplex de TDT de 4 canals a Barcelona en el canal 40, i es coneixen iniciatives d'obertura de canals no planificats en diferents demarcacions.

Aquestes emissores, tant de ràdio com de televisió, emeten sense sotmetre's a cap reglamentació ni control, i eludeixen les seves obligacions, tant pel que fa a l'ús de l'espai radioelèctric com a la programació, i també, en molts casos, fiscals i laborals.

L'espai radioelèctric és un bé limitat, de propietat estatal, que solament es pot utilitzar si s'ha aconseguit una concessió administrativa, després de presentar-se a un concurs i haver aconseguit que l'oferta presentada resulti escollida entre les moltes que hi aspiraven. Aquesta concessió comporta una sèrie d'obligacions, com ara dipositar un aval prou important; comprometre's a una programació determinada; sotmetre's al control d'aquesta programació per part del Consell de l'Audiovisual de Catalunya; passar inspeccions del ministeri d'Indústria que verifiquin que les emissions es fan des del centre emissor, amb els equips i les potències que especifica el projecte tècnic que aquest mateix ministeri ha hagut d'aprovar; el pagament d'unes taxes per l'ús de l'espectre; compromisos de no transmissió de la concessió durant un període determinat, etc.

Tots aquests compromisos no afecten les emissions pirata, i això provoca problemes diversos. Moltes emissores de ràdio legals estan interferides totalment o parcialment per les emissions il·legals, és dir, fan que la legal arribi amb menys qualitat o no arribi; obtenen ingressos en el mercat publicitari sense complir les obligacions fiscals ni laborals que qualsevol empresa ha de seguir; es permet l'emissió de continguts dubtosos sense cap tipus de control... En resum, són una competència deslleial emparada en una apropiació indeguda d'un bé públic.

Per què no s'evita tot això? En aquests moments les institucions públiques catalanes demostren una voluntat ferma de lluitar contra aquest fenomen, però no disposen d'eines legals prou contundents perquè les seves actuacions siguin realment efectives. Hi ha en aquests moments més de 70 expedients oberts contra emissores pirata, però la decisió de la suspensió de la seva activitat depèn del jutge que instrueix el cas, i els terminis legals i les estratègies legals que empren aquestes empreses eviten que se n'arribi a tancar cap.

La demanda que fa el sector és que, quan es detecta una emissora que emet il·legalment, es clausuri, i després, si l'empresa o col·lectiu afectat vol recórrer a la justícia, que s'engegui el procés judicial corresponent per decidir si hi té dret o no. Si qualsevol de nosaltres fos enxampat conduint un vehicle sense el corresponent permís de conduir, el que és segur és que no podríem continuar el trajecte tan tranquils al volant del vehicle, els Mossos d'Esquadra ens l'immobilitzarien i seríem sancionats o aniríem a judici.

Els centres des dels quals emeten aquestes emissores pirata són coneguts per les autoritats, per constatar-ne les emissions no calen policies, només ens hem de bellugar pel dial d'un receptor de ràdio o pel comandament d'un televisor, i, per tant, l'únic que ens cal és que les nostres autoritats tinguin la potestat de prendre les mesures necessàries per fer aturar les emissions.

En aquests moments al Parlament espanyol s'està discutint la llei de l'audiovisual de l'estat, i cal que els nostres representants polítics no deixin passar l'oportunitat de resoldre aquest problema i que per fi l'estat espanyol s'iguali als nostres veïns europeus en una qüestió important com és el rigor en la gestió de l'espai radioelèctric. El sector en ple els ho demana.