D

èiem ahir que és difícil reformar la llei electoral i introduir les llistes obertes, perquè els qui han de fer-ho són uns partits dominats per uns aparells centrals que perdrien poder amb el canvi.

Per la mateixa raó, les mesures pendents a escurçar la distància creixent entre representants i representats, i combatre així la desafecció democràtica, topen amb les estructures i els circuits de poder que s'han enfortit a l'interior de les formacions majoritàries.

La pregunta és: com es pot aplicar la regeneració democràtica malgrat els partits? De quina manera els podem "fer el pont"? Els proposo tot seguit una solució absolutament esbojarrada, pròpia del relaxament d'un diumenge al matí.

D'entrada, es crea una formació electoral únicament per a les properes eleccions. El seu propòsit no és governar, sinó canviar les lleis que contribueixen que la democràcia sigui llunyana i corrompible. Llei electoral, llei de finançament dels partits, llei de la sindicatura de comptes, procediment urbanístic, etcètera.

No cal que tingui programa per a res més. Així podrà aplegar molta més gent, en evitar els terrenys de discrepància.

Aquesta força guanya àmpliament les eleccions perquè tots estem delerosos d'una regeneració, oi que sí? Els abstencionistes deixen d'abstenir-se i els votants habituals abandonen el seu partit ni que sigui per aquesta vegada, perquè s'adonen de la urgència del cas i de l'encert de la proposta.

Es constitueix el Parlament, el qual acorda prorrogar durant uns dies el mandat del govern en funcions: bé cal que la màquina no s'aturi. En aquests pocs dies s'aproven les lleis de regeneració democràtica.

Immediatament es dissol la Cambra i es convoquen noves eleccions, que se celebren d'acord amb el nou sistema electoral i amb la nova llei de finançament polític, que fa que siguin molt menys costoses i, per tant, molt més assumibles com a despesa, sobretot si pensem que, en realitat, és una inversió que donarà grans rendiments.

La formació política que ha impulsat les reformes es dissol i no es presenta a les noves eleccions. Els seus membres se'n tornen a casa, es distribueixen entre els partits tradicionals o inicien una carrera política en solitari aprofitant la nova legislació, més oberta i assequible.

I així comença una nova era.

Postdata - El dimoniet pessimista em diu a l'orella: els dirigents d'aquesta formació provisional, quan haguessin gua-nyat, trobarien l'excusa per quedar-s'hi pels segles dels segles.