E
ls escàndols de corrupció han donat ales al fantasma de la desafecció ciutadana, i s'ha tornat a parlar de la distància creixent entre els polítics i els electors. Ràpidament s'ha diagnosticat que la tan comentada introducció de les llistes obertes és la clau de volta i el remei miraculós. Doncs no. Regenerar la democràcia no és tan fàcil com canviar el sistema electoral, tot i que fer-ho és just, necessari i urgent.
Les llistes obertes són un dret de l'elector; això no obsta per creure que, amb aquest sistema, l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet hauria obtingut igualment majoria absoluta a les municipals. I que en una elecció directa de l'alcalde, hauria vençut per aclamació.
Els buròcrates de partit que ara escalfen butaca al Parlament, perquè els posen a la llista tancada i bloquejada, potser no serien candidats, però ràpidament els convertirien en assessors, en membres del gabinet d'un conseller, o en càrrecs tècnics del grup parlamentari. Dirien, amb tota justícia, que el cap de files té dret d'envoltar-se d'un equip de la seva confiança, sobretot si el sistema de llistes obertes fa que la resta de diputats no sempre ho sigui.
El diputat de districte unipersonal, o el regidor elegit per un barri determinat, tenen, d'altra banda, la gran temptació del clientelisme en el seu xiringuito. És a dir: el repartiment de favors entre els personatges influents que orienten el vot de la resta de veïns.
I encara que les llistes siguin obertes, els candidats han de fer una campanya electoral, que costa diners. O són rics, o tenen padrins privats (una situació ben perillosa), o els patrocina un partit. Això es veu encara avui als municipis: les candidatures independents tenen més problemes econòmics que els qui es presenten sota una sigla i es beneficien de la campanya nacional.
Les llistes obertes, totes soles, no són la solució. Calen més coses, moltes més. Tanmateix, són necessàries, perquè les llistes tancades i bloquejades són un cas flagrant d'insuficiència democràtica. Limiten el dret de triar, imposen persones desconegudes a remolc del líder i allunyen el representant i els representats.
Malgrat tot això, i malgrat que és sabut, el canvi és molt difícil, perquè han d'impulsar-lo els mateixos partits dominats per uns aparells centrals que perdrien poder amb aquesta reforma. Podem esperar que els Puig, els Iceta i els Zaragoza cometin aquesta mena d'acte d'autoamputació?
