H

i ha festes com el San Fermín de Irunea-Pamplona que han hagut de menester que un escriptor en llengua anglesa com Ernest Hemingway les hagi fet sortir en una de les seves novel·les per esdevenir mítiques, famoses i conegudes arreu del món. La Patum, però, és tota una altra cosa, no és un correfoc, no és un San Fermín, sinó que és l'única mostra actual d'un corpus medieval català que ha resistit les prohibicions de Carles III, el més il·lustrat dels Borbó.

Al suplement de Cultures de La Vanguardia, Joan de Sagarra parlava del llibre de Colm Tóibín, publicat l'any 1990, The South, una deliciosa novel·la amb un capítol de Patum molt interessant. Ja fa anys que la vaig descobrir a Londres, on vaig comprar-me-la. Els bons amics de la desapareguda revista berguedana Escudella i Carn d'Olla, al número de tardor de l'any 1996, van reproduir sencer el capítol berguedà, en què els germans Roger i Guillem Escriche i en Kap-Jaume Capdevila van voler donar-la a conèixer a tothom. L'any 2003 Emecé la va editar en castellà. Diverses vegades he recomanat aquest llibre de Tóibín, ho he fet per militància "berguedana-patumaire", perquè sempre és molt bo de llegir una bona novel·la en anglès, i sobretot per xovinisme i orgull local.

Vaig conèixer el Colm quan vivia hostatjat a Barcelona a la casa del director de El Vilatà, Ramon Viladomat; entre ell i suposo que en Quirze Grifell van animar-lo a pujar per Patum a Berga. Vaig trobar-me'l al bell mig de la plaça de Sant Pere, i sense ni calçat ni roba patumaire, evidentment, vaig intentar "col·locar-lo" de seguida en un bon balcó de la plaça, el de l'Àmbit de Recerques del Berguedà-l'Erol, que llavors tenia la seva seu social on ara hi ha l'Ateneu. Gràcies a Jordi Puntes, el director de l'Erol, i a mossèn Ramon Viladés el president de l'ARB va poder veure la Patum des d'un bon balcó i acompanyat de la seva docta companyia.

Aquesta novel·la, quan va ser editada, va esdevenir un gran best-seller a Anglaterra, Irlanda i sobretot als Estats Units d'Amèrica. En castellà té una bona edició, tot i que sóc dels que recomanen de llegir sempre que es pugui en la llengua de l'autor, i l'anglès és la llengua més ensenyada a casa nostra. Crec que si els professors d'anglès de Berga i comarca fessin llegir aquest llibre als seus estudiants més granadets, prou tindrien més interès a llegir en estranger.

De fet, un llibre com aquest, que es pot trobar sempre a la biblioteca Ramon Vinyes de Berga, hauria de poder ser de fàcil compra i consulta en castellà o anglès a totes les llibreries berguedanes. Hi hauria ciutats catalanes que, si tinguessin un capítol com el que Colm Tóibín dedica a Berga, en farien -sempre i a tothora- propaganda, el difondrien a tot arreu i n'estarien molt i molt orgullosos, però Berga és com és... i que duri eh!