25 de agost de 2010
25.08.2010
Tribuna

Carles Hug, el rei dels carlins

25.08.2010 | 04:16
Carles Hug, el rei dels carlins

A
Barcelona ha mort el darrer pretendent carlí al tron de les Espanyes, Carles Hug de Borbó-Parma. Els carlins van aparèixer a la mort de Ferran VII, amb el seu germà, el Carles V dels carlins; van ser una força política i de vegades militar molt important a Catalunya i encara més a les nostres comarques de la Catalunya central tot el segle XIX i el primer terç del XX. El primer dels reis va visitar Solsona durant la primera de les guerres carlines. El seu fill, Carles VI, fou el de la guerra dels Matiners, amb importants batalles per casa nostra. El seu nét, Carles VII, va tornar a fer la darrera carlinada i el seu germà, que arribaria ser rei carlí, Alfons-Carles, va ocupar Berga i Solsona.
Jaume III, el fill de Carles VII, va morir solter i el comandament va passar al seu oncle Alfons-Carles, que va morir sense fills. Com que els carlins són partidaris de la llei sàlica, que impedeix a les dones ser reines, el darrer rei va nomenar regent el nebot de la seva dona, Xavier de Borbó-Parma, que va abdicar a favor de Carles Hug, que és qui acaba de morir a Barcelona.
El carlisme era d'ideologia conservadora i ultracatòlica, sempre disposat a aixecar-se en armes contra els liberals i constitucionalismes, com l'any 1900, quan Grandia va aixecar-se a Vallcebre per baixar a tirotejar el carrilet a Gironella, o en l'aixecament militar del general Franco del 1936, en què, per què no dir-ho, van ser la força determinant. Però, alhora, van fer lluita política com a aliats de forces democràtiques; els carlins són dels fundadors de la Solidaritat Catalana de l'any 1909, juntament amb els republicans i nacionalistes, o els carlins decebuts de la persecució i marginació del general Franco van ser a la fundació de l'Assemblea de Catalunya i al Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
El carlisme és contradictori, la fidelitat a la família dinàstica i el seu atac tradicional a la dinastia regnant, que consideraven impostora, els va portat a fer quasi tots els paperets de l'auca. Milers de manresans sortiren quan les despulles del general carlí Tristany eren traslladades a Ardèvol des de Lorda, on va morir, el districte electoral de Berga va tenir dos diputats carlins, Llauder i Mariano Bordas. Puigcerdà celebra anualment la victòria del setge a la tercera de les carlinades, o l'entrada dels carlins a Igualada ... Manresa i Berga van tenir premsa carlina i els centres carlins eren arreu com el dels carlins de Manresa.
Carles Hug va fer un canvi ideològic als carlins, als quals fou molt difícil de pair, en pocs anys van passar de ser uns dels propulsors i impulsors del cop d'estat militar franquista contra la República a ser membres de totes les plataformes democràtiques antifranquistes, com les ja esmentades, i de la Junta Democràtica amb el Partit Comunista d'Espanya i Calvo Serer dels monàrquics de Joan de Borbó d'Estoril, el pare d'en Joan Carles... Aquests canvis ideològics, impulsats per Carles Hug, afectaren la seva base social i militància, dels milers i milers que es congregaren anualment a Montejurra, en poc tremps passaren a ser quatre gats... El mateix Carles Hug es va presentar a les eleccions a diputat per Navarra, sense aconseguir l'acte de diputat. La normalització democràtica i la desaparició del Partit Carlí de la vida pública el van portar a dimitir de tots els càrrecs i a marxar d'Espanya, va anar a fer de professor a Harvard. Es va divorciar d'Irene d'Holanda, la filla de la reina Juliana, i va deixar el poble carlí sense rei. Fa uns quants anys va reaparèixer, en regalar una part dels arxius carlins a l'Arxiu Nacional de Madrid; també va fer viatges per Parma reivindicant el passat de la seva família. Carles Hug va propiciar l'aparició de diversos llibres sobre ell i la resta de família, sobretot fets pel català J. C. Clemente...; va tornar a visitar els seguidors, per imposar medalles com la de la legitimitat proscrita, com a Coromies de Berga a l'Ateneu Barcelonès; va passejar-se per TV3, on Mònica Terribas li va fer una gran entrevista; visitava Madrid, Euskal Herria... i es tornava a deixar a veure. En els seus viatges l'acompanyaven els seus fills, i de mica en mica semblava que volgués reprendre la direcció del carlisme, però ara és mort i de ben segur serà el seu fill gran qui agafi les brides.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.