E

ls diaris n'han anat plens: Martí Cots Saleta, àlies Rambo de la Cerdanya, s'ha evadit de la presó. Aquest ha estat el darrer episodi d'aquest famós delinqüent al més pur estil trabucaire, d'aquells de l'assalt a punta d'escopeta. El fet és que en uns temps com els que corren, en què els més grans lladres van encorbatats i estafen mentre estiuegen a les Maldives, sempre sobta trobar històries com la d'aquest cerdà excèntric, tot un lladre de camí ral del segle XXI.

El cas és que la sonada història del Rambo de la Cerdanya (que així és com realment li agrada que l'anomenin) ha arribat a ser tan extravagant i amb una càrrega tan alta de gènere negre i comicitat, que sembla feta a mida per a una pel·lícula dels germans Cohen. Fins fa quatre dies, aquest pagès de Bellver de Cerdanya reconvertit en bandit es trobava pres a la Model per una llarga carrera delictiva que va iniciar quan tenia 18 anys i que inclou una bona colla d'atracaments i tirotejos (dels quals, sortosament, sempre ha sortit viu tothom), una trentena de detencions i múltiples fugides. Al llarg de vint anys, entre condemna i condemna, Martí Cots ha protagonitzat escenes tan peripatètiques com la d'embrancar-se a escopetades amb uns guàrdies civils que el volien detenir i fugir del setge policial tot travessant la frontera a cavall d'un tractor que, evidentment, havia robat. I embolica que fa fort, ja que un cop a l'Estat francès la gendarmeria fins i tot arribà a mobilitzar un helicòpter per tal de capturar el tractorista proscrit que, com si es mofés de tots plegats, no només va aconseguir escapolir-se sinó que s'atreví a arribar fins a Itàlia. Quan finalment fou detingut pels carrabiners italians, el Rambo cerdà encara va ser capaç d'escapar-se'ls de nou, bo i emmanillat, per desaparèixer i retornar al seu hàbitat natural, la Cerdanya. Per acabar-ho d'adobar, a partir de llavors, el paio es refugià als boscos pirinencs sense abandonar la seva afició de fer-ne de les seves escopeta en mà, de Puigcerdà a Montpeller, tot buscant oficines bancàries o càmpings per assaltar. Què me'n dieu? No us sembla un argument tragicòmic extraordinari? Doncs agafeu-vos fort, ja que en el transcurs de la seva darrera detenció Cots encara va tenir els sants pebrots de demanar que, si l'havien d'engarjolar, miressin de fer-ho en una presó on hi ha-gués vaques! Realment esperpèntic. Vés a saber, potser si ara s'ha tornat a fer fonedís és perquè a la urbana i barcelonina Model, el pobret, s'hi moria d'enyorança... Ah! i que es prepari la Interpol ja que potser, aquesta vegada, ha fugit cap a Suïssa, el paradís alpí del bestiar boví.

D'altra banda, no sou del parer que, amb aquesta delirant carrera delictiva, el Rambo de la Cerdanya podria tenir fusta de bandoler llegendari? El cas és que si Víctor Balaguer va poder popularitzar l'obra romàntica Don Joan de Serrallonga, drama en quatre actes i un pròleg sobre el famós saltejador Joan Sala, qui ens diu que d'aquí a uns anys no apareixerà un lletraferit que imaginarà una comèdia esbojarrada basada en la vida de Martí Cots? Mentrestant, seguirem de ben a prop les malifetes de l'últim dels bandolers. A l'aguait i que ningú no prengui mal.