L

'aparició recent d'un quadern pedagògic sobre El moviment obrer i sindical al Bages (1939-1982), amb la finalitat de donar a conèixer la història de la comarca als alumnes de Ciències Socials a secundària, i més específicament als d'Història a batxillerat, és una bona notícia. El treball que publica Zenobita edicions és obra de Gal·la Garcia Casarramona, assessorada pel professor prejubilat de l'institut Pius Font i Quer Jaume Serra Carné. Els dos autors han treballat temes sindicals al Bages: Garcia va publicar l'any passat El moviment obrer a la comarca del Bages (1939-1982), que se centra en el paper de CCOO i UGT en la lluita sindical, mentre que Serra va publicar l'any 1988 El moviment obrer al Bages i al Berguedà durant la Segona República.

El quadern pedagògic se situa en els períodes de la Dictadura franquista i la Transició democràtica i cobreix, clarament, un buit existent pel que fa a aquest tipus de publicacions en l'ensenyament secundari. Reitero que es tracta d'una bona iniciativa, oimés tenint en compte l'estat de pràctica ignorància dels alumnes en aquesta temàtica. Tot partint d'unes informacions globals, però alhora essencials, sobre el període històric estudiat es proposen uns exercicis de comprensió o treballs a fer sobre temes com ara la vaga de la Fàbrica Nova el 1946, el sindicalisme vertical, la infiltració de sindicalistes majoritàriament de CCOO a l'estructura sindical franquista (Sindicat Vertical), el significat del Primer de Maig, els conflictes laborals, la repressió i l'actuació del Tribunal de Orden Público (TOP), la Comissió de Solidaritat, la progressiva legalització dels sindicats o el nou sindicalisme.

Així doncs, cal donar la benvinguda a aquest tipus d'iniciatives que són un bon punt de partida per tal de conèixer l'activitat sindical a casa nostra, sense deixar d'aprofundir en el seu estudi o ampliar-ho a d'altres estructures sindicals, com ara les anarquistes de la CNT i CGT. Dit això, voldria remarcar també la importància que per a les publicacions de caire estrictament econòmic haurien de tenir també les activitats sindicals i no tan sols des d'un punt de vista estrictament estadístic. Les estadístiques per si mateixes expliquen ben poques coses i l'historiador ha de saber analitzar els fets, però també les causes i el context en el qual es produeixen aquests esdeveniments. La majoria d'històries econòmiques se centren a donar a conèixer l'evolució de la producció de les empreses estudiades, els canvis directius i les estratègies per conquerir nous mercats, però gairebé mai no tenen en compte l'element productor o obrer. Ens diuen que la immensa massa de treballadors tan sols aporta la seva força de treball a canvi d'un salari, dins del procés productiu. És així, en part. Però, en una societat democràtica, la seva veu també és essencial per al bon funcionament de l'empresa. Ras i curt, el que vull dir és que no s'entén l'estructura global de les empreses sense l'aportació necessària dels seus obrers. Per tant, els historiadors haurien de tenir més en compte el paper dels obrers, sindicats o no, a l'hora d'elaborar les seves històries econòmiques.