A

quests dies, remenant diversos papers, em vaig trobar un esbós de biografia que tenia redactada feia temps i que considero interessant donar a conèixer públicament perquè d'alguna manera demostra les profundes contradiccions humanes. Tots sabem que els llibres de memòries serveixen per justificar una bona part de les accions dels seus protagonistes, que gairebé mai no són autocrítics i, com a màxim, en alguns casos, expliquen algunes de les interioritats desconegudes dels seus principals enemics. Les biografies per encàrrec es converteixen sovint en hagiografies que fan més pena que altra cosa, perquè estan escrites per aduladors sense metodologia i sovint també sense coneixements. En canvi, són interessants aquelles biografies fetes sense prejudicis i sense necessitat d'haver de quedar bé amb els biografiats.

Per això, em va fer gràcia la sol·licitud de Francesc Viadiu, diputat del Parlament de Catalunya de la Generalitat republicana, a autors anònims, per tal de poder reconstruir la història de diversos compatricis solsonins, fins que es va adonar que les vides d'alguns d'aquells personatges eren per si mateixes prou complexes i difícils d'encabir dins la moral que l'època de Viadiu representava. Un d'aquests personatges que va viure intensament la seva vida fou Josep Corbella i Sunyer, plena de contradiccions, que van des dels actes més heroics a la traïció més profunda als seus ideals de joventut. Però penso que la història, lluny de buscar mites, ha d'explicar els fets tal com s'han produït, agradin o no, i prescindint de les opinions i necessitats dels representants dels governs de torn. Així que passo a exposar tres notes -que no pas una biografia sencera de Corbella-, un solsoní que va esdevenir l'alcalde que durant més temps va ocupar el càrrec durant la guerra a Manresa.

Nota 1: Afí al sector més intel·lectual dels cenetistes, Corbella, a l'inici de la guerra civil, no tenia cap càrrec dins l'organització per decisió de l'organisme regional. Mantenia importants diferències de criteri amb els dirigents del Comitè Regional de la CNT-FAI. Durant els primers dies de la guerra s'ajunta als militants Solé i Asensi, que són enviats per la CNT-FAI de Barcelona, fortament armats, per tal de constituir un comitè de les milícies de defensa confederals. A Manresa requisen els locals dels Autobusos Manresa-Berga. Actuaren pel seu compte contra els individus que consideraven reaccionaris als diversos pobles i ciutats de la zona. Corbella ajuda decisivament en l'organització d'un comitè propi de milícies antifeixistes de caire comarcal, que actua especialment a Sallent, on s'apoderen d'una bona part dels tallers mecànics, amb la finalitat de fabricar armes i municions.

Audaç i lluitador, Corbella tenia un gran sentiment humanitari que li feia odiar la repressió. Coneixedors de la seva capacitat persuasiva i per tal d'evitar la duplicitat de poders entre comitès, els màxims responsables del Comitè de Milícies Antifeixistes de Manresa van establir negociacions per tal de reincorporar-lo al seu. Així fou, i a partir del 10 d'agost del 1936 hi va actuar de secretari.

Nota 2: A partir del 19 d'octubre del 1936 i fins al 31 de maig del 1938 fou l'alcalde de la ciutat, i com a representant de la CNT-FAI s'enfrontà sovint als Sindicats d'Oposició, la major part dels seus afiliats passaren després a la UGT.

Aquesta central, afí als comunistes, acabà imposant els seus criteris arran dels fets de Maig del 1937. A Manresa, però, els anarquistes mantingueren l'alcaldia fins a l'arribada de les tropes franquistes. Desil·lusionat pel curs que prenia la guerra i convençut que estava perduda, aconsegueix ser un dels quatre negociadors que participen a França en la venda d'una part d'obres d'art manresanes, per tal de poder adquirir armes per defensar la República. Però, els diners van acabar dipositats en bancs de l'estat veí. Un intent de fugir de la fam, la repressió i la misèria posterior que intuïa?

Nota 3: Un cop acabada la guerra civil no va tenir cap mania a acceptar l'oferta franquista per tal de dirigir els sindicats verticals a Catalunya. S'establí a Barcelona, on sovint se'l veia de bracet amb el conegut falangista i governador civi, Antonio Correa Veglison.

Intel·ligent, hàbil negociador, d'enorme personalitat, però contradictori, va aconseguir des del seu estatus sindical mantenir-se sempre al capdamunt del poder, al preu que fos.