E

l ministre de Foment del govern central, José Blanco, va exposar ahir amb el to de qui està explicant a una colla de nens que els Reis són els pares, la llosa que suposa per a les finances espanyoles el manteniment de la xarxa d'autovies gratuïtes i de les línies d'AVE. En un atac de lucidesa, Blanco va reconèixer que la riuada de diners que va arribar dels fons de cohesió de la Unió Europea no es repetirà, i que ara les infraestructures que es van construir amb aquests diners s'han de mantenir. Blanco ha exposat amb ànim d'esgarrifar l'audiència que el manteniment d'un quilòmetre de via d'AVE costa 100.000 euros l'any. Com que Espanya és el segon país del món amb més xarxa d'alta velocitat, només superat per la Xina, el cost anual s'apropa als 300 milions d'euros. Les autovies van per una altra banda. Qui ara avisa amb aire trapella de la motxilla que s'ha carregat l'estat és el ministre que ha executat i inaugurat a bombo i plateret tot aquest despropòsit de nou-rics, n'ha presumit electoralment i i ho ha utilitzat per nodrir electoralment els alcaldes socialistes que han considerat una garantia de reelecció portar fins al seu poble un tren o una autovia que les xifres d'utilització no justificaran mai. Però s'hauran de pagar. I ho pagarem tots. Tot aquest espectacle és lamentable per a qualsevol que el contempli, però ho és més des de Catalunya, i molt més encara des de la Catalunya central. El govern central, amb l'aquiescència de tots els poders territorials afins, ha estat enterrant un oceà de recursos en la construcció d'una Espanya radial, centrada en Madrid i amb equipaments de gran potència. Mentrestant, l'AVE català encara no arriba a la Jonquera, la N-II espera el desdoblament que ja tenen carreteretes d'arreu de la pell de brau amb trànsits infinitament inferiors, i a Manresa hi ha una autopista de peatge caríssima i un tren que tarda el mateix a arribar a Barcelona que en temps de la República. Aquí ni hi ha ni hi ha hagut diners per a res, però els AVE deficitaris i sense sentit els hem de pagar com tothom.