L

'estiu és un temps que convida a la tranquil·litat; un temps dolç que afavoreix la lentitud del viure gaudint de les coses senzilles de la vida i de la bellesa de la natura, especialment aquest estiu en què la pluja ha refrescat amb aigües abundoses les pinedes i els sembrats i ha maquillat durant unes quantes setmanes la brutalitat consubstancial de la deliqüescent canícula mediterrània. La placidesa de l'estiu ajuda a mantenir la serenor en aquest temps en què obrir un diari o posar el telenotícies és com agenollar-se davant dels mercats i que se't pixin al damunt.

A l'estiu tota cuca viu, però el govern de la Generalitat ha volgut posar-ho realment difícil als perceptors i perceptores de la Renda Mínima d'Inserció, popularment coneguda com "la" PIRMI, una espècie de salari social de subsistència, amb una quantia mensual, sense complements, de 421,70 euros i del qual són beneficiaris unes 34.000 famílies del nostre país que no tenen cap altre ingrés. La gent que percep aquest escassos diners són persones amb una situació extrema de precarietat. Totes les qüestions bàsiques relacionades amb la seva subsistència diària depenen de rebre puntualment aquests diners.

La Generalitat ha decidit introduir un al·licient més en la ja complicada existència d'aquestes persones i, en ple mes d'agost, en comptes de pagar com sempre pel banc, ho ha fet a través d'un xec enviat per correu al domicili, sense avisar prèviament ningú, ni els mateixos usuaris ni els Serveis Socials municipals, que han hagut de gestionar un caos absolut de demandes d'urgència per lloguers, aliments, etc. mentre els beneficiaris esperen que arribin a les seves mans el diners als quals tenen dret. L'argument del govern és que tot això calia fer-ho per perseguir el frau i així s'ha reforçat la idea que els pobres són en realitat uns aprofitats, contra els quals cal organitzar de tant en tant una ràtzia per posar-los al seu lloc. Un insigne conseller, que habitualment dirigeix el negociat d'obres públiques i similars, ha afegit la cirereta que ens faltava: la majoria dels presumptes defraudadors tenen el seu domicili a Nador i altres poblacions marroquines. Així, com qui no vol la cosa, des de la plaça Sant Jaume alimenten la mala imatge dels estrangers i, de pas, sembren dubtes sobre el rigor i professionalitat dels treballadors socials que han de torejar, amb pocs recursos, situacions socials dramàtiques que la majoria dels aristòcrates del segle XXI que ens governen amb la sensibilitat d'un suro no han conegut ni coneixeran en la seva vida, per sort per a ells. Segons els càlculs dels professionals del sector, el frau en el PIRMI no supera el 2%. Per tant, si el nostre govern té ganes de lluitar contra el frau, li podem humilment suggerir que miri cap a les grans fortunes i grans corporacions empresarials que, segons l'Associació de Tècnics d'Hisenda, van evadir l'exercici passat 42.700 milions d'euros en el conjunt de l'estat espanyol. Saber quants d'aquest euros són catalans i conèixer el rostre (especialment el morro) dels seus propietaris seria una qüestió ben interessant que el nostre govern podria contribuir a dilucidar en el marc de les seves competències.