A
hir es va acabar la campanya electoral. A partir de demà, tot i que encara no és Nadal, cada vot serà al seu corral. Tinc la impressió que la campanya ha tingut una utilitat més aviat escassa: ni ha servit per decidir qui serà el nou president del govern espanyol, ja que estava cantat des de molt abans; ni ha servit per conèixer quines polítiques aplicarà el nou govern, perquè, com ja va fer Artur Mas en la passada campanya catalana, el presumpte guanyador d'aquestes eleccions ha evitat meticulosament concretar les mesures que durà a terme per evitar escollir entre mentir o perdre les eleccions si deia la veritat. Lamentablement, tampoc no ha servit per conèixer les raons per les quals els socialistes, a partir del mes de maig de l'any passat, van creuar totes les línies vermelles i es van posar de genolls davant dels mercats. Sense aquesta explicació, el pobre Rubalcaba ha arrossegat tota la campanya una pesada motxilla d'incredulitat generalitzada davant els seus intents de mobilitzar el personal d'esquerres a còpia de fer propostes que ell mateix i el seu partit havien votat en contra al Parlament espanyol, amb l'ajut de CiU i el Partit Popular.
Demà no s'acaba res, ni dilluns tampoc no començarà res. El mercats continuaran decidint, la gent continuarà patint de forma cruel la crisi econòmica, els que no poden pagar les hipoteques continuaran amb l'espasa de Dàmocles dels desnonaments sobre el seu cap, continuaran les mateixes polítiques fiscals i pressupostàries afavoridores de la desigualtat, persistiran les dificultats i travetes per avançar en la nostra sobirania com a poble, perduraran les resistències per construir una democràcia real i participativa, etc. En definitiva, a partir de dilluns comprovarem que el canvi que promet el PP és en realitat xavalla i que subsisteix la necessitat d'un gir radical a favor d'una sortida socialment justa i ecològica de la crisi, a favor de l'equitat, a favor de la democràcia i a favor del dret a l'autodeterminació.
Per això i malgrat tot, jo aniré a votar demà. Per expressar no només la meva crítica a la situació actual, sinó també la voluntat de construir nous camins. I això no es fa des de la por que ens fa ostatges de les veritats oficials i de les amenaces dels mercats; tampoc no es fa des de la indiferència, que és el gran llast de la nostra societat perquè implica renunciar a la curiositat, a l'elecció i a la passió, els tres fonaments de la llibertat. Votaré per intentar fer evident que no és cert que l'única sortida a la crisi sigui la submissió a les retallades de drets socials i laborals. Votaré per reivindicar que les persones siguin el centre de les polítiques. Votaré per afavorir un nou model de creixement econòmic de qualitat, innovador i més sostenible, en defensa de l'estat del benestar, per una reforma fiscal integral, per una reforma financera que garanteixi la intervenció pública per fer fluir el crèdit, i per una democràcia del poble i per al poble que faci possible l'autodeterminació de Catalunya. Volen fer-nos creure que la solució a la crisi és només tècnica i que els ciutadans hem de callar i obeir. Doncs no, demà jo no callaré.
