Els resultats de les eleccions d´ahir tenen molts nivells de lectura política, tant en clau estatal com en clau catalana. Em sembla necessari destacar que les eleccions d´ahir han demostrat que la socialdemocràcia espanyola (PSOE i PSC) ha perdut la carta de navegar. Les multituds de treballadors sense feina, els neopobres, els joves precaritzats, les famílies de classe mitjana amenaçades pels desnonaments... en definitiva, els damnificats pel xoc neoliberal no han vist en les propostes socialdemòcrates remei per als seus mals. Ni Rubalcaba ni Chacón no han sabut convèncer de la seva capacitat per respondre als desafiaments econòmics i socials plantejats pel desastre del capitalisme financer que està arrasant el país, a causa de la flagrant contradicció entre el que deien que calia fer i el que havien fet fins fa pocs mesos.
Repudiar el seus propis fonaments, oblidar-se de l´ADN ideològic, encoratjar les privatitzacions, estimular la reducció dels pressupostos públics a costa dels ciutadans, tolerar les desigualtats, promoure la prolongació de l´edat de jubilació, mentre es mimen els bancs, ha estat letal per al PSC i per al PSOE en termes de pèrdua de vots i de desmobilització electoral. Rodríguez Zapatero havia basat la seva política en la promesa electoral que mai prendria cap mesura social sense comptar amb els sindicats. A mitjan maig de l´any passat va traspassar aquesta ratlla vermella. I encara estem esperant una explicació.
En els propers dies Rajoy començarà a punxar el globus del canvi que ha estat inflant els darrers mesos. I quedarà palès que la seva única recepta és donar-nos doble ració del purgant que van començar a administrar-nos Rodríguez Zapatero i Mas, cadascú en el seu àmbit.
Què cal fer aleshores? Els drets, com deia Martin Luther King, necessiten ajuda. I la història ens ensenya que aquesta ajuda, en darrera instància, només pot provenir de l´organització d´un esclat de ciutadania front a mercaders, especuladors, tecnòcrates i centralistes. Recuperar aquesta lliçó i projectar-la a nivell europeu és una condició indispensable perquè els responsables de la crisi actual no se surtin amb la seva. A l´encara reduïda esquerra que ha sortit reforçada d´aquestes eleccions (IU, ICV i Amaiur) li toca la difícil tasca d´estimular aquest procés, juntament amb l´esquerra social i sindical.
