E
l primer diumenge de desembre del 2011 vaig poder assistir a la festa de Sant Eloi de l'Alguer, "Sant'Aloy", com ells ho diuen. Entre els bons amics Gianfranco Piras, de l'Arxiu de l'Ajuntament de l'Alguer, i Carmelo Carboni, president de la confraria algueresa. Quan vaig veure el seguici i la festa vaig pensar en els Sants Elois viscuts a Berga en la meva infantesa: tot es bàsicament igual, la missa, la benedicció i la desfilada de les cavalleries. En Carmelo va fer-me a mans una monografia sobre la seva confraria, La Confraria de Sant 'Aloy, i una peça teatral en català, La Procés als Frailarjos. La cavalcada dels genets, per l'eixample alguerès, anava acompanyada dels penons i gonfanons de les diverses entitats cíviques i socials alguereses, la banda municipal de la ciutat catalanoparlant de Sardenya ho acompanyava tot i l'església era plena com un ou. Tot em recordava els anys en què els Elois de Berga a les 6 del matí baixaven del Portal de Santa Magdalena per anar a la benedicció de la plaça de Sant Pere, amb el tabal i el banderer. D'aigua se'n tirava poca, molt poca, eren beneïts a dalt de la barana de la parròquia pel mossèn i només es remullava aquells genets que demanaven a crits "aigua". De sempre he sentit a dir que fou una Quimserra una de les primera a remullar, a més a més del rector, la concurrència de la plaça de Sant Pere que embadalits miraven la desfilada, amb l'alegria i gatzara que això va provocar, deuria ser cap a final dels anys seixanta -ara és tota una altra cosa.
A Berga, fins als anys vint, quan va arribar l'aigua de Tagast, a la majoria de cases encara no tenien aigua corrent. Per l'escassetat o les tradicionals restriccions de l'aigua a tot Berga, el poble no estava per orgues, de llençar l'aigua a dojo, quan sempre s'havia de vigilar per no quedar-se sense. Per tant, estic més que segur que tant l'Alguer com Berga venim per la festa dels Elois del mateix tronc, som hereus d'una festa de gremis medieval de la terra catalana, que amb la lenta desaparició de les cavalleries de les feines rurals i urbanes ha hagut d'anar evolucionant fins als nostres dies.
Les festes amb desfilades de cavalleries són típiques dels territoris catalanoparlants, com les de Sant Antoni a tot Catalunya o a Mallorca, els Jaleos de Menorca o el mateix Sant Eloi a Berga o... la Corrida a Puig-reig. Les relacions entre el ric patrimoni cultural i tradicional català són evidents, i a l'Alguer fan com a qualsevol de les ciutats o viles de les Balears o Pitiüses, Catalunya, Rosselló i País Valencià.
L'Alguer, tan a prop ara, amb els vols directes de RayanAir des de Girona o amb els vaixells que regularment salpen des del port de Barcelona, que serveixen per anar estrenyent els vincles entre catalans. El cant de la Sibil·la de la nit de Nadal o el mateix Sant Eloi reblen el clau de la identitat que ens agermana. Els interessats a contactar amb el gremi de Sant Eloi de l'Alguer es poden dirigir a Carmelo Carboni, el seu e-mail és gremiofabbrialghero@tiscali.it. Qui visiti per Sant Eloi l'Alguer, mai no quedarà decebut. De fet, a l'Alguer no es queda mai decebut, sigui quina sigui la data de la visita.
