L

es empreses privades tenen unes organitzacions o entitats que les agrupen, les articulen i defensen els seus interessos d'una forma col·lectiva. A Catalunya hi ha una tríada formada per les Cambres de Comerç, Foment i Pimec. Tres estructures capil·lars que conviuen en un mateix àmbit. I no són les úniques. N'hi ha d'altres d'àmbit menor com la Cecot i tot un seguit de gremis i organitzacions sectorials escampats i interrelacionats. Aquest escenari es repeteix i fins i tot es multiplica a les comarques centrals. Com en altres organismes privats i públics, aquests ens se solapen, competeixen i a vegades s'entorpeixen enormement. Gasten recursos de forma duplicada o triplicada. El moment actual del país i de l'economia és el convenient per fer les preguntes de rigor: És eficient aquest sistema? Caldria fer algun canvi? No es podrien harmonitzar entre elles i unir-se?

Cal tenir en compte que un part d'aquestes són les Cambres de Comerç, les quotes de les quals eren d'obligatori pagament fins fa poc i ara són voluntàries. S'espera una caiguda molt important dels seus ingressos que pot comprometre el seu futur. Arriben les retallades. S'hauran de reinventar o tancar. Potser a algú li pot semblar un tema menor, però no cal oblidar que les empreses privades són les que generen valor i creixement a un país. Per tant, la seva manera d'organitzar-se es refereix a la columna vertebral econòmica d'una terra. És a on es generen els llocs de treball més rendibles i autònoms per al conjunt de la societat.

A la Catalunya central tenim Cambra de Comerç pròpia a Manresa, delegacions de la de Barcelona a l'Anoia, al Berguedà i a Osona. Les comarques de Lleida o de Girona depenen de les cambres d'aquelles demarcacions provincials. En paral·lel tenim una delegació de la Pimec, que és una organització de les petites, mitjanes i microempreses. I tot seguit disposem de les extensions de Foment del Treball, que a la vegada és una delegació de la Ceoe a Catalunya, o sigui, dels que negocien en nom dels empresaris amb el govern central i amb els dos sindicats majoritaris aspectes tan importants com la reforma laboral. Associats o vinculats en són la Confederació d'organitzacions empresarials de Lleida, l'Aceb del Berguedà, l'Associació d'empresaris de Cardona, la Federació empresarial de la Catalunya Central, l'Associació d'empresaris de Manlleu i l'Unió empresarial de l'Anoia. I encara Cecot o Pimec han fet en el passat recent alguns contactes per mirar d'ampliar la seva implantació territorial.

Fora d'aquest marc, segons fonts de Foment, encara hi trobem l'Associació d'Empresaris per al Solsonès, l'Agrupació empresarial de la Cerdanya, l'Associació d'empresaris de l'Alt Urgell i el Consell empresarial d'Osona. Excés i dispersió.

Centrem-nos en els ingressos. A la Cambra de Manresa li han davallat els ingressos el 40%. Només 50 empreses els pagaran la quota aquest exercici, segons les seves pròpies fonts. A les altres entitats els cauen els ingressos de forma dràstica. Cal tenir en compte que es financen de les quotes voluntàries dels associats i d'aportacions públiques per diversos conceptes. Per tant, reben diner públic per administrar-ho en promoció econòmica i formació. Aquestes contribucions minvaran i han de ser sotmeses al control de la ciutadania. Les xifres deixaran de quadrar.

I a l'altra banda hi tenim l'eficàcia, que en el món de l'empresa ha de ser bandera i s'ha de practicar l'exemplaritat. Com que els passarà als ajuntaments o altres organismes públics, caldrà mancomunar-se, compartir recursos i fins i tot seus socials o qualsevol altra iniciativa per millorar la gestió i els resultats.

Crec que cal superar interessos i afanys de protagonisme. S'aconseguirien molts profits amb una concentració general. A més, els empresaris enviaríem un missatge inequívoc a la societat contraposat al de gastar energia inútil per marcar el terreny entre els uns i els altres.

Val a dir que jo en sóc un d'ells i en participo. Per tant, aquesta és una autocrítica al sector professional al qual pertanyo. Confio que se'm permetrà el mateix exercici quan parli de sindicats i altres organitzacions socials.