U
n any més, la festivitat de Sant Jordi ha passat amb els carrers i places dels nostres pobles i ciutats curulls de roses i llibres, i com cada any, les vendes han estat un èxit. Ara només faltaria que la major part dels llibres venuts fossin llegits; aleshores, sí que podríem parlar d'un èxit absolut. Com que la lectura no és pas un hàbit que calgui circumscriure a la diada de Sant Jordi -només faltaria!-, em permeto fer un breu apunt sobre dues de les obres d'autors berguedans i ambientades en aquesta comarca que els darrers dies s'han pogut trobar a les llibreries d'arreu del país.
La primera de les obres és La mort, a l'ombra del bibliotecari, una novel·la escrita pel filòleg berguedà Màrius Moneo i que l'any passat va guanyar el premi Ciutat de Sagunt de narrativa. Malgrat que aquest llibre ja va sortir a la venda a les darreries del 2011, no ha estat fins ara que s'ha presentat públicament. En aquesta obra, protagonitzada per un bibliotecari misantrop que ensopega casualment amb un crim en el qual s'acaba veient involucrat, el Màrius situa l'acció a la ciutat de Corbera, una població que malgrat ser imaginària tots els lectors poden identificar fàcilment. La mort, a l'ombra del bibliotecari és un llibre on no sobra ni falta cap mot, un llibre on totes i cadascuna de les paraules han estat posades per algun motiu o altre i amb alguna significació concreta, volguda i intencionada.
El segon dels treballs és Contes del Bé i el Mal, un recull de contes obra del reconegut escriptor berguedà Jordi Cussà. En aquest llibre el Jordi enllaça tot un seguit de relats curts que tenen com a comú denominador un rerefons patumaire i el fet que tots els contes del recull són protagonitzats pels mateixos personatges o per altres que s'hi troben directament vinculats, amb la qual cosa el llibre pren un cert caire novel·lesc. Contes del Bé i el Mal es caracteritza per una dualitat difícil de trobar en molts camps de la literatura, la seva amenitat lectora -és un text que, senzillament, enganxa- i pel saber patumaire. I no pas pel saber amb majúscules dels grans erudits, sinó el saber popular, aquell coneixement profund de les entranyes de la festa que només aquells que són patumaires de soca-rel i la viuen intensament són capaços de transmetre.
En definitiva, que es tracta de dos llibres molt diferents, escrits per autors molt distints, però tots dos es caracteritzen per ser amens, agradosos, de verb fàcil i digerible, la qual cosa no vol pas dir mancats de qualitat literària, ans al contrari. Són dos llibres que també coincideixen en el fet que us poden fer riure i somriure, però que també us faran recapacitar, ja que cadascun d'ells a la seva manera barreja la dolça ironia, la fina sàtira i un humor més o menys innocu amb frases i reflexions molt més transcendents.
